kea
Apartat 1008 - 08200 SABADELL
Catalunya/Katalunio
Tel:+34 937109636
Fax:+34 937163633
Joventut Catalana d'Esperanto - Kataluna Esperanto-Junularo
Joventut Valenciana d'Esperanto - Valencia Esperanto-Junularo

Butlleta d'inscripció / Aliĝilo
Versió en PDF / PDF-versio
correu electrònic
 

Història de l'esperanto als Països Catalans

Francesc POBLET i Hèctor ALÒS (coords.). Història de l'esperanto als Països Catalans. Recull d'articles. Historio de esperanto en la Kataluna Landaro. Artikolkolekto. Associació Catalana d'Esperanto. Cornellà de Llobregat. 472 p. 20 €.


Amb raó s’ha dit que “la història de l’esperantisme català és apassionant”. Han abraçat la idea d’una llengua neutral universal militars i catalanistes, capellans i maçons, burgesos i llibertaris. S’hi han relacionat personatges com Frederic Pujulà, Joan Amades, Delfí Dalmau, Carles Riba, Andreu Nin o Joan Mascaró, però també dones que començaven a organitzar-se o obrers de les fàbriques del Poble Nou de Barcelona, de Sabadell, d’Alcoi... L’esperantisme ha estat un moviment interclassista, transversal, però alhora les lluites que hi havia en la societat s’hi troben perfectament reflectides: entre aquells, la majoria, qui hi han vist un element per a canviar la societat cap a una major justícia social o emancipació nacional o totes dues coses, i entre els qui maldaven per preservar l’explotació obrera o les polítiques assimilacionistes o totes dues coses, sovint en nom d’un pretès apoliticisme.
Aquest tercer volum sobre la història del moviment esperantista als territoris de parla catalana aplega, en edició bilingüe en català i en esperanto, vint-i-un articles de catorze especialistes, que presenten aspectes diversos i complementaris de l’esperantisme als Països Catalans entre 1900 i 1940, mantenint la combinació d’amenitat i rigor de les dues obres anteriors.

Índex

Pròleg
Estudis temàtics
F. Poblet. A la recerca d’una llengua universal. El moviment esperantista a Catalunya. L’associació Nova Sento
A. Montagut. La interllengua Esperanto: factor d’innovació a la Catalunya de tombant de segle (1898–1909)
F. Poblet. Esperanto i anarquisme a Catalunya.
F. Poblet. Kataluna Esperantisto (1910–1936)
F. Poblet. El congrés de Vinaròs. La repressió sobre l’esperantisme català durant la dictadura de Primo de Rivera
H. Alòs, F. Poblet. Kataluna Antologio
X. Margais. L’esperanto, l’esperantisme i la seva relació amb alguns règims
T. del Barrio, U. Lins. La utilització de l’esperanto durant la guerra civil
Estudis locals
H. Alòs, Ll. Puig. Els inicis ceretans del moviment esperantista català
J. Amouroux. Esbós sobre el moviment esperantista a la Catalunya Nord (1902–1947)
X. Margais. Noves sobre l’esperantisme a Maó
P. Martín. Història del moviment esperantista al Vendrell
J. Inglada. Crònica de l’esperantisme a Vilanova i la Geltrú
F. Aisa. L’esperanto a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona
T. del Barrio. Algunes notes sobre el moviment obrer esperantista a València fins a la Guerra Civil
X. Margais. El moviment esperantista a Mallorca: Una víctima més de la repressió franquista
Estudis biogràfics
F. Poblet. Frederic Pujulà i Vallès, escriptor, catalanista i esperantista
D. Cortijo. Joan Amades i l’esperanto
J. Solé i Camardons. Delfí Dalmau: Catalanisme, llibertadanisme i esperantisme
J. Amouroux. Mossèn Joan Font i Giralt (1899–1936)
E. Abeyà. Joan Mascaró: Entre Orient i Occident
Apèndixs
Apèndix 1: Bibliografia bàsica
Apèndix 2: Glossari
Apèndix 3: Cronologia
Apèndix 4: Demografia


Llibres
Col·lecció Delfí Dalmau

La col·lecció Delfí Dalmau edita textos en relació amb els drets lingüístics i la diversitat lingüística. Amb el seu nom, la col·lecció homenatja Delfí Dalmau i Gener (Figueres 1891 – Barcelona 1965), pedagog i lingüista, fundador de la xarxa de centres coneguts com a Liceu Dalmau, president de la Federació Catalana d’Esperantistes durant els anys vint del segle passat i precursor de la sociolingüística a Catalunya.

4. Hèctor Alòs i Font, Michele Gazzola, Albert Gorrell i Vila: Esperanto i drets lingüístics. Recull d'articles 2005-2008. Associació Catalana d'Esperanto, Sabadell, 2008. ISBN 978-84-936728-5-0. 36 p.

Aquest volum recull articles apareguts entre 2005 i 2008 en la revista Kataluna Esperantisto, la majoria dels quals com a editorials. Al voltant del tema comú dels drets lingüístics i la seva relació amb l’esperanto, els textos repassen iniciatives actuals —com la subtitulació de certs programes de la Televisió de Catalunya en castellà, àrab i romanès, o el reforçament de l’ús de l’anglès en escoles i universitats, o també el Pla de Bolonya universitari— per analitzar com aquestes decisions poden afectar l’equitat i la sostenibilitat lingüístiques. Altres articles analitzen qui surt beneficiat amb les actuals polítiques, alhora que es fan propostes de models alternatius i s’insisteix en la conveniència d’encetar un debat obert sobre polítiques lingüístiques globals —però que, tot i ser globals, no deixen de tenir una incidència demostrada en les situacions lingüístiques locals. Aquestes polítiques s’enfronten a una situació extremadament complexa i, per tant, han de ser multilàteres: així, l’esperanto es postula com un element integrant, però no pas únic, en les propostes.

3. István Ertl, François Lo Jacomo: L'esperanto i el plurilingüisme del futur. Conversa amb Umberto Eco. Associació Catalana d'Esperanto, Sabadell, 2008. ISBN 978-84-936728-4-3. 40 p.

Mentre feia el seu cicle de conferències al Col•legi de França sobre “la recerca d’una llengua perfecta en la història de la cultura europea” durant el curs 1992–93, que donaria peu a la publicació de l’assaig homònim, Umberto Eco va mantenir aquesta llarga conversa amb els lingüistes István Ertl i François Lo Jacomo, en la qual s’aborden qüestions com la possibilitat de traduir, la influència de la llengua en la visió del món, el bilingüisme, l’ensenyament de llengües a l’escola i el paper d’una llengua internacional.

2. François Lo Jacomo, Detlev Blanke: Sobre algunes qüestions d'interlingüística. Entrevista amb André Martinet. Associació Catalana d'Esperanto, Sabadell, 2008. ISBN 978-84-936728-3-6. 28 p.

En aquesta entrevista, feta el 1987 i publicada per la prestigiosa revista Zeitschrift für Phonetik, Sprachwissenschaft und Kommunikationsforschung, André Martinet subratlla la importància que l’estudi de les llengües planificades va tenir per al desenvolupament del seu pensament sobre la lingüística. Una llengua planificada, en la seva opinió, té molt poques possibilitats d’assolir el reconeixement internacional enfront de l’anglès mentre la situació mundial actual no canviï. Malgrat tot, l’esperanto té dret a reivindicar-se, si considerem que clarament funciona i es pot utilitzar des d’un punt de vista pràctic. La idea d’una llengua creada per a facilitar la comunicació internacional és un ideal democràtic. La desafecció de certs lingüistes envers l’esperanto pel fet de ser una llengua “artificial” no està fonamentada, ja que la creació de llengües és un fenomen estès (entre d’altres tindríem l’hebreu, el gaèlic, l’estonià i fins i tot el francès). En general, Martinet desenvolupa la seva col•laboració amb la International Auxiliary Language Association i aclareix alguns temes de fons que més endavant varen dur a la creació de la interlingua d’Alexander Gode l’any 1952.

1. Robert Phillipson: Llengües Internacionals i drets humans internacionals. Associació Catalana d'Esperanto, Sabadell, 2008. ISBN 978-84-936728-2-9. 36 p.

Aquest article presenta com alguns idiomes han esdevingut “internacionals” i dóna exemples de la promoció i legitimació del més difós, l’anglès. Cal considerar que les llengües tenen els mateixos drets en relació a la gestió del multilingüisme en organitzacions supraestatals, la Societat de Nacions i les Nacions Unides, així com en la barreja més ambiciosa i àmplia d’estats, la Unió Europea. Val la pena considerar alternatives per a un sistema que implica l’ús d’un petit nombre de llengües oficials quan aquest no atorga els mateixos drets a parlants amb diferents realitats lingüístiques. L’article també suggereix que les llengües internacionals tenen un impacte sobre les llengües nacionals en aspectes que entren en conflicte amb principis dels drets humans.

Història de l'esperantisme als Països Catalans

El Congrés Universal d'Esperanto de 1909 a Barcelona Francesc Poblet i Feijoo: El Congrés Universal d'Esperanto de 1909 a Barcelona – La Universala Kongreso de Esperanto en Barcelono. Associació Catalana d'Esperanto, Sabadell, 2008. ISBN 978-84-936728-1-2. 140 p.
Els inicis del moviment esperantista a Catalunya Francesc Poblet i Feijoo: Els inicis del moviment esperantista a Catalunya – La komenca esperanto-movado en Katalunio. Associació Catalana d'Esperanto - O Limaco Edizions, Constantí, 2004. ISBN 84-933380-5-2. 120 p.
El moviment esperantista a Mallorca Xavier Margais: El moviment esperantista a Mallorca. Edicions Documenta Balear, Palma, 2002. ISBN 84-95694-29-8. 376 p.


Música
Surplacen venu vi Kaj Tiel Plu: Surplacen venu vi.
Vinilkosmo, Donavila (Occitània), 2009.
Plaĉas al mi Kaj Tiel Plu: Plaĉas al mi (Tant m'abelís).
Vinilkosmo, Donavila (Occitània), 2004.


COMUNICAT

L'Associació Catalana d'Esperanto expressa la seva més profunda preocupació per la decisió del govern valencià anunciada pel conseller Font de Mora relativa a canvis en la llengua d'ensenyament i a l'ensenyament de llengües a les escoles valencianes. Entre altres greus conseqüències, aquests canvis impediran el dret a rebre una educació de qualitat en la llengua del país: el català. En un moment en què si calia alguna cosa era superar la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV) en el sentit d'expandir la immersió lingüística a tot el territori, el Decret anunciat imposa un sistema que no té precedents avaluats a nivell internacional i que només respon a prejudicis ideològics i no pas a criteris pedagògics. Per aquestes i altres raons de caràcter pedagògic i d'equitat sociolingüística, l'Associació Catalana d'Esperanto uneix la seva veu a les de totes les associacions i entitats que exigeixen una rectificació dels plans del govern valencià.

Associació Catalana d'Esperanto, 8 de juny de 2011


Protesta
contra una sentència antidemocràtica

El Tribunal Suprem espanyol per mitjà de tres sentències coherents entre elles ha distorsionat severament el model lingüístic usat a les escoles catalanes des de fa 30 anys. La legitimitat del sistema català es fonamentava en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que té rang de llei orgànica. Durant la seva vigència, el sistema català va demostrar la seva validesa i era reconegut com molt recomanable per part de diverses instàncies europees. Per exemple, concordava amb l'informe ‘Multilingualism: an asset for Europe and a shared commitment’, votat al Parlament Europeu el 24 de març de 2009. Sobre el model lingüístic català a les escoles, a l'estudi d'alt nivell presentat pel comisari de Multilingüisme Leonard Orban en el marc de la Comissió Europea el 27 de setembre de 2007, es deia "és un model a seguir per la resta dels països de la Unió Europea."

Per tal cosa el Tribunal Suprem es basà en una recent i antidemocràtica sentència del Tribunal Constitucional, sentència que canviava una llei feta pel Parlament Espanyol i posteriorment aprovada en referèndum pel poble català.

L'Associació Catalana d'Esperanto protesta energicament contra aquesta sentència que ataca la voluntat del poble català i que posa en perill la nostra cohesió social. A més, la nostra associació, coherent amb les altres organitzacions de drets humans i lingüístics, considera la desobediència civil com la resposta més democràtica.

Associació Catalana d'Esperanto, 24 de desembre de 2010




Cursos d'esperanto

ca.lernu.net
Llegiu-ne una breu descripció de l'immens material que conté aquí
(necessita connexió permanent a la xarxa)

Curs multimèdia
(instal·leu-lo localment i assigneu
kea@esperanto.cat com a corrector)







Kataluna Esperantisto


Kataluna Inform-Servo Televida
logo Indymedia
Indymedia Barcelona


Objectius, valors i principis de l’Associació Catalana d’Esperanto

L’Associació Catalana d’Esperanto vol expressar els seus objectius, valors i principis. La nostra acció es basa en l’aplicació dels drets reconeguts en la Declaració Universal de Drets Humans, en la Declaració Universal de la Diversitat Cultural, en la Declaració Universal de Drets Lingüístics i en el Manifest de Praga, sorgit dins l’àmbit de la comunitat esperantista. Per tal d’assolir els nostres objectius, com a part viva del poble, treballem conjuntament amb el teixit social del país, així com col·laborem amb les institucions, sense perdre la nostra independència i identitat.

Objectius de l’Associació

a) Promoure en l’àmbit dels territoris de llengua catalana l’esperanto, com a llengua auxiliar internacional neutral, com la millor opció de democràcia lingüística, que garanteix els valors dels drets lingüístics, de la diversitat lingüística i del dret a la comunicació plena entre persones de llengües diferents

b) Promoure en els territoris de llengua catalana l’ús de la llengua pròpia i difondre la cultura catalana arreu del món i el coneixement d’altres cultures per mitjà de l’esperanto

Valors de l’Associació

a) Els drets lingüístics, entesos com a complement indissoluble dels drets humans

b) La diversitat lingüística, entesa com a una part essencial de la diversitat cultural

c) El dret a la comunicació plena entre persones de llengües diferents, com a mitjà de superació dels prejudicis vers la cultura de la pau

Principis de l’Associació

En la nostra promoció dels drets lingüístics considerem que:

  • Els drets lingüístics, desenvolupats a partir dels drets humans, són un element cabdal de la llibertat i la pau.
  • La igualtat de drets lingüístics dels individus i de les comunitats és fonamental per a aquest objectiu. Res no ha de fer considerar que hi ha idiomes més aptes que altres per a determinats usos, tot i que els estrats socials més privilegiats de les comunitats hegemòniques i de les assimilades sovint indueixen a molts a creure-ho pel seu poder econòmic, polític i militar o pel seu prestigi.
  • La diversitat és garantia de riquesa cultural. Les innombrables formes de fer i de dir formen part del patrimoni comú de la humanitat, tresorejat durant milers d’anys. Volem contribuir a la preservació de la diversitat cultural i, en particular, de la lingüística.
  • La comunicació entre les diferents col·lectivitats és necessària per a un coneixement mutu, que ajuda a la llibertat de cadascuna d’elles, la qual cosa és fonament de pau. La fluïdesa de comunicació entre les col·lectivitats incrementa el sentiment de solidaritat i alhora facilita que les diferents cultures s’enriqueixin mútuament. Volem contribuir al fet que els fluxos d’informació esdevinguin veritablement multilàters.
  • Considerem insuficient la pretensió de corregir el quasi monopoli d’una llengua nacional en la comunicació mundial per un oligopoli d’unes quantes llengües.
  • Considerem la divisió conceptual i valorativa entre llengües internacionals, nacionals i regionals una manifestació d’imperialisme lingüístic. Una llengua neutral, com l’esperanto, pot fer de pont, afavorint i palesant la plena igualtat de les llengües.
  • L’ús d’una llengua auxiliar internacional neutral, o interllengua, no ha d’influir de forma negativa en els usos diaris de les comunitats lingüístiques i s’ha de reservar, mitjançant la conscienciació adequada i unes polítiques lingüístiques adients, per a funcions específiques, per no malmetre l’equilibri ecològic entre aquelles. Tot allò que puguin fer les llengües locals, no ho ha de fer la interllengua global.
  • Per a contribuir a aquest equilibri, considerem necessària una discriminació positiva per a aconseguir la normalització lingüística de les llengües minoritzades en el seu àmbit o territori propi i així defensar la diversitat lingüística. Així mateix, reivindiquem el dret a l’aprenentatge de la llengua materna dels immigrants, incloent-lo en el dret a la mobilitat de les persones.
  • L’ús d’una interllengua neutral, al costat de la pròpia, no exclou sinó que afavoreix el d’altres llengües gràcies a l’estalvi de temps en l’aprenentatge d’una llengua pont i a la difusió de la consciència d’igualtat, valoració i respecte per la diversitat lingüística: creiem convenient promocionar l’aprenentatge de llengües estrangeres, especialment les properes geogràficament i culturalment. El poliglotisme passiu és una bona opció per a permetre la comprensió de més llengües, sense malmetre la pròpia.
  • L’ús d’una interllengua neutral i fàcil és important, però no suficient per si sol. Si bé és una demostració pràctica de la igualtat entre les llengües i constatem que aquesta visió equitativa arrela en bona part dels parlants de l’esperanto, considerem que és important continuar educant en els valors de la diversitat i de la igualtat de drets, en particular dels lingüístics.

Barcelona, 1 de març de 2008














Accés al correu esperanto.cat / Aliro al la poŝto esperanto.cat

L'Associació Catalana d'Esperanto és membre de:

 


Per navegar per aquest web escrit en Unicode, us caldrà llegir la informació de l'enllaç, si no disposeu de la configuració adequada!
txapelitaj

En esperanto ONG Espero Libroservo ILEI Catalunya Kaj Tiel Plu Barcelona Mallorca Prada Sabadell País Valencià Vilanova i la Geltrú
L'Esperanto L'Associació Curs Virtual Recursos