Aproximadament el 75 % del vocabulari de l'esperanto ve del llatí i de llengües romàniques (sobretot del francès), aproximadament el 20 % ve de llengües germàniques (l'alemany i l'anglès), i la resta ve principalment de llengües eslaves (el rus i el polonès) i el grec (sobretot termes científics).
Les paraules tretes de llengües romàniques han estat escollides per a ser tan recognoscibles com sigui possible a tot el món. Per exemple, la paraula "radio", encara que tècnicament romànica, ara és usada internacionalment. Algú sabent només el rus i mirant un text en esperanto immediatament reconeixeria potser el 40 % de les paraules, sense haver estudiat la llengua.
L'esperanto és fonètic:
cada paraula és pronunciada exactament tal com s’escriu. No hi ha
cap lletra "muda" o excepcions.