Video de sis minuts i escaig que resumeix el decurs del XXXIV Congrés Català d’Esperanto amb un ràpid "cop de càmera" a l’ambient, les conferències, teatre, concerts, homenatge a Llibert Puig i comiat a l’Hèctor Alòs.

Amplia aquest vídeo

Diegu Corraine (Nùgoro el 1949) és traductor i estudiós de la llengua sarda. Ha estat secretari de la Sotziedade pro sa Limba Sarda i director de l’editorial Papiros. S’ha interessat pels problemes de la política lingüística, la normalització del sard i la terminologia.

És membre de l’Observatori de la Llengua Sarda; ha estat membre de la comissió encarregada pel Govern Sard de presentar una proposta de llengua sarda de referència, la Limba Sarda Unificada.

És director de l’Ufitziu de sa Limba Sarda i coordinador del màster de "Traducció Sarda i Estudis Interculturals", creat a Nùgoro l’any acadèmic 2003-2004, entre la Província de Nùgoro, la Universitat Autònoma de Barcelona, i el Consorci Universitari de Nùgoro.

Amplia aquest vídeo

Entrevista a Marita Kruijswijk i Marian Nesse, Kapriol’, en el marc del Cicle d’Arrels i Esperanto al Centre Artesà Tradicionàrius, Barcelona, abril de 2009

Amplia aquest vídeo

Entrevista a Françoise Rochette i Patrik Delabi, Duoble Unu, en el marc del Cicle d’Arrels i Esperanto al Centre Artesà Tradicionàrius, Barcelona, abril de 2009

Amplia aquest vídeo

Hassan Akioud va néixer a Agadir, el Marroc, l’any 1972 i viu des de fa més de deu anys a Barcelona. És diplomat en filologia espanyola i doctor en lingüística general. És Responsable de Gestió a l’Observatori Català de la Llengua Amaziga (OCLA) de Barcelona i membre del Grup d’Estudis Amazics de Catalunya i de l’associació Itran. És coautor del llibre ’Els amazics: una història silenciada, una llengua viva’ i redacta i presenta les notícies en amazic a Barcelona TV. Després de les darreres migracions, l’amazic ha esdevingut la tercera llengua més parlada als Països Catalans. La llengua dels amazics (o berbers que és com va ser anomenat aquest poble per grecs i romans), i és la llengua pròpia de la Tamazga, el territori del nord d’Àfrica que va des de les Illes Canàries fins a l’oasi de Siwa, a Egipte. L’amazic va sofrir un fort retrocés durant la islamització i conseqüent arabització en el segle VII, i va desaparèixer del tot el XVIII de les Illes Canàries després de ser envaïdes i anexionades a Castella. L’amazic té el seu propi sistema d’escriptura, el tifinagh, que té més de 2500 anys i que encara s’utilitza, conjuntament amb l’alfabet llatí.

Amplia aquest vídeo

El passat dijous 17 d’abril a les 19 hores i en el marc del solemne Teatre Principal de la ciutat de Sabadell, es va fer un acte d’homenatge a Jaume Viladoms i Valls. Amb el títol “Jaume Viladoms, la passió d’ensenyar” persones que han tingut el privilegi de conèixer al mestre van oferir testimoni i van parlar sobre diverses vessants d’aquesta figura d’una gran humanitat i que ha estat el fundador i referent de l’escola sabadellenca Jaume Viladoms. A part de les seves facetes de socialista, melòman i mestre, s’hi va donar relleu a la vessant esperantista de Viladoms, de la qual en va parlar Llibert Puig va parlar i s’hi va presentar aquest vídeo. Als 8 anys d’edat, Jaume Viladoms i Valls ja parlava Esperanto, i als 9 ja mantenia corresponència amb esperantistes d’arreu. Era marxista militant i tenia una gran capacitat autodidacta, per la qual cosa va arribar a ser un eminent professor de ciències i d’humanitats. Ensenyava matemàtiques, física, metal·lúrgia als obrers quan sortien de les fàbriques i a tothom qui ho vulgués. El fet d’ensenyar en català i d’ensenyar matèries prohibides pel règim com ara materialisme i Esperanto, el van dur a la presó, on va continuar ensenyant. A Sabadell, el nombre d’alumnes de Jaume Viladoms creixia de tal manera que havia de trobar nous espais per ensenyar, finalment va crear l’escola Delta, coneguda avui com a Escola Jaume Viladoms, que enguany fa 50 anys.

Amplia aquest vídeo

A les acaballes de la Guerra de Successió Espanyola (1700-1714), l’onze de setembre de 1714, després d’un llarg setge Barcelona va ser ocupada per l’exèrcit castellà. Un any abans els aliats internacionals dels catalans abandonaren la guerra acceptant al Tractat d’Utrecht l’ocupació castellana de tota la Corona d’Aragó. La derrota en aquesta guerra va anar seguida, doncs, de l’abolició de la sobirania catalana per part del govern vencedor castellà (Decrets de Nova Planta), fet que encara perdura. D’ençà, l’Onze de Setembre és la Diada Nacional en què els catalans commemoren llur sobirania perduda tot recordant allò que van ser i volen tornar a esdevenir.

Amplia aquest vídeo

Entrevista a Llibert Puig, tresorer de l’Associaci� Catalana d’Esperanto i activista hist�ric, durant el sopar de fi de curs del Centre d’Esperanto de Sabadell.

Amplia aquest vídeo

Reportatge sobre les IV Jornades d’Esperanto de la Joventut Catalana d’Esperanto: del 4 al 6 de maig. A Can Clarens, Vallgorguina (Vall�s Oriental).

Amplia aquest vídeo

La idea de crear ’Le Punk’ va sorgir a finals de 2000, quan l’Alfredo Fern�ndez ’Alfa’ i en Jos� Ezeiza ’Jou’ van decidir crear una banda de m�sica per explorar altres m�siques i interpretar-les amb el seu estil rock. Han editat, fins ara, tres discos: ’La logia de la canalla’ (2004), ’Dos pu�aladas a Gardel y otros tres delitos’ (2004) i ’No disparen al pianista’ (2006). En aquest darrer disc inclouen un tema en esperanto sobre la p�rdua de les utopies: ’La lukto estas perdita’, perqu� per a ells l’esperanto �s la llengua perfecta per cantar una lletra aix�.

Amplia aquest vídeo

Reportatge sobre la manifestaci� per l’occit� a Besiers, el 17 de mar� de 2007.

Amplia aquest vídeo

Pako Belmonte, membre del col�lectiu ’V de vivienda’ que treballa pel dret a l’habitatge, presenta el col�lectiu, els seus objectius i les seves accions festives de reivindicaci� i analitza les causes de l’actual problema de l’habitatge a Catalunya: el mercat controla l’acc�s a l’habitatge perqu� manquen lleis m�s socials.

Amplia aquest vídeo

La gallega Bel�m Prado explica la seva experi�ncia com a immigrant en Catalunya: per qu� va deixar el seu poble a Gal�cia, com s’ha integrat en la nova societat, qu� recorda del seu pa�s, llengua i la relaci� amb els portuguesos i qu� pensa sobre el Centre Gallec de Barcelona.

Amplia aquest vídeo

Reportatge sobre el XXXIII Congr�s Catal� d’Esperanto, organitzat per l’Associaci� Catalana d’Esperanto, que tingu� lloc a Amposta (El Montsi�) del 8 al 10 de desembre de 2006.

Amplia aquest vídeo

La Carme Bonet ens explica com es fan els panellets , dol�os t�pics de tardor catalans, her�ncia de la tradici� culin�ria andalus� .

Amplia aquest vídeo

Almudena Blasco, professora a la Universitat Aut�noma de Barcelona, ens parla sobre la hist�ria del Bearn.

Amplia aquest vídeo

L’Elisabeth Laika ens parla de la seva experi�ncia com a alumna, esperantista, del programa Erasmus a la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Amplia aquest vídeo

En Joan-Marc Leclercq ens presenta la seva primera novel�la en occit� "Ucra�na" ambientada a la ciutat ucra�nesa de Guliaipole durant la revoluci� anarquista encap�alada per Nestor Makhno. L’acci� se situa cap al 1920, al bell mig de la revoluci� bolxevic, quan un jove periodista angl�s �s enviat al centre d’Ucra�na a realitzar el seu primer reportatge. Hi descobrir� un pa�s trasbalsat pels ex�rcits roig, blanc i negre, on l’esdevenir de la hist�ria s’hi juga a cada moment.

Amplia aquest vídeo

JoMo (Jean-Marc Leclercq) és un cantant occità. Fa temps va ser el cantant de "Les Rosemary’s Babies", fent dos CDs editat pel segell francès Boucherie et Willins Production amb tot un seguit actuacions que feien uns ambients molt enèrgics per tota Europa, concerts dels quals més de la meitat es van realitzar a França. El 1996 es va formar JoMo kaj Liberecanoj (en català Jomo i els llibertaris) fent una unió entre el punk i el rock, ska i les polkes. Jomo ens mostra un progrés per la diversitat lingüística mitjançant la seua música. Té un repertori de cançons en 22 llengües, entre aquestes, l’esperanto. El seu últim disc és "Jomo slavumas" (Jomo eslaveja), del 2004.

En solitari JoMo ens ofereix una llarga animació amb una música enèrgica i festiva amb guitarres i ritmes, de vegades, molt ’rockabillies’, així com també aires tradicionals eslaus, cantant en esperanto, en occità i en un total de 22 llengües.

Amplia aquest vídeo

La pol�tica ling��stica a la Rep�blica Francesa ha fet avergonyir la majoria d’occitans (entre d’altres) de llur llengua materna i ha aconseguit que molts pares renunci�n a transmetre la llengua familiar als seus propis fills. Aix� ha creat tota una generaci� de joves franc�fons fills d’occitans. Alguns d’ells com en Joan-Marc i la Christine, malgrat tot, han apr�s la llengua dels avis.

Amplia aquest vídeo

Reportatge sobre les III Jornades d’Esperanto de la Joventut Catalana d’Esperanto que van tenir lloc a la casa de col�nies Can Brugarola de Canet de Mar els dies 29, 30 d’abril i 1 de maig de 2006.

Amplia aquest vídeo

Flor�al Martorell presenta Vinilkosmo la discogr�fica de l’associaci� Eurokka i el seu col�laborador, en Triboulet, presenta l’estudi Studio de la Trappe on s’hi ha enregistrat, entre altres, la major part de la m�sica en esperanto.

Amplia aquest vídeo

Malgrat la seva modernitat, la ’calçotada’ és una de les tradicions catalanes més populars, i els ’calçots’ estan entre els menjars catalans més apreciats, juntament amb el pa amb tomàquet, les botifarra amb mongetes i la paella.

Amplia aquest vídeo

Miquel G�mez ’Durkapulo’ ens conta la seva experi�ncia en el moviment esperantista al llarg de diverses seccions nacionals.

Amplia aquest vídeo

Encontre de activistes de KEA a Benic�ssim (La Plana, Pa�s Valenci�) per discutir, programar activitats i fer un poc de festa. Entrevistes al Joan Catal� i la Kasia Idziaszczyk.

Amplia aquest vídeo