La Llengua Internacional Esperanto
1.- L’esperanto i el Doctor Zamenhof
Així és com es coneix popularment la "Llengua Auxiliar Internacional", creada pel doctor polonès Llàtzer Lluís Zamenhof, el 1879 i publicada, per primer cop, el 1887.
Zamenhof, de família jueva, era un metge oculista que va néixer a l'actual Polònia quan una part d’aquesta pertanyia a la corona russa. Des de petit es va familiaritzar amb els problemes lingüístics i això el va portar a crear una nova llengua que permetés els homes de comunicar-se sense haver d'abandonar la seva llengua nacional (com es pretén fer ara amb l'anglès, la comparació es del tot superficial i inexacta alhora, però serveix per il·lustrar la finalitat de la Llengua Internacional Auxiliar).
2.- Però, com és la llengua internacional?
L’esperanto és menyspreat per ser una llengua creada artificialment, però és precisament aquesta raó que la converteix en una llengua que s’aprén fàcilment en comparació amb altres llengües nacionals.
La seva gramàtica es redueix a setze regles (que en cada curs s’expliquen amb més detall), no existeixen irregularitats ni excepcions i cada lletra expressa un únic so, així la pronúncia resulta senzilla i no poden sorgir dialectes perquè tothom ha de pronunciar de la mateixa manera (hi ha qui diu que parlat s’assembla a l’italià!).
El vocabulari correspon a un conjunt limitat d’arrels internacionals, els sufixos i prefixos permeten crear noves paraules i variants.
Es tracta, llavors, d'una llengua extremadament rica i flexible.
Això sí: com cada llengua aquesta també s’ha d’estudiar.
3.- Com i a on puc aprendre esperanto?
Quasi es podria dir que a cada capital hi ha un grup d’esperanto. Sovint, coincidint amb l’any escolar, s’organitzen cursos de la llengua amb relativa regularitat. De totes maneres, el millor és informar-se detingudament sobre les activitats de cada grup.
Una segona via és aprendre'l per un mateix. L’estudiant autodidacta disposa d’uns mitjans més que suficients i vàlids per aprendre la llengua sense moure’s de casa seva. No calen molts mesos d'estudi per assolir una base suficient per expressar-se amb correcció. Després, la pràctica i la lectura faran la resta. Una modalitat n’és l’aprenentatge per correspondència. En aquest cas la Associació Catalana d’Esperanto (KEA) disposa d’un curs per correspondència, amb un professor a qui pots consultar dubtes i enviar els exercicis per a la seva correcció, a més no és gaire car.
A la pàgina principal de la nostra web hi ha un enllaç al curs d'esperanto de la secció catalana d'ILEI (Lliga Internacional de Professors Esperantistes), t'animes?
4.- Pràctica de l’Esperanto
Els diferents grups es reuneixen un cop a la setmana, cada dues setmanes, al mes, etc.. per tal de fer la xerrada en esperanto, sobre l’esperanto o sobre qualsevol tema. Un cop has après la llengua, o mentre l’aprens, cal que t'apropis a un grup i assabentar-te de les seves activitats, reunions periòdiques, llocs de trobada... Allà t’informaran amb detall de tot això i també podràs consultar les publicacions de què disposen.
Internet és una altra opció a tenir en compte. Si ets internauta, pots visitar la pàgina www.esperanto.net o adreçar-te per correu electrònic a kej@stel.net i kea@stel.net i veuràs com s’obre davant teu tot un món per explorar.
Hi ha moltes publicacions i revistes en esperanto, alguna d’elles la podràs rebre en fer-te membre de KEJ/KEF. A més, l'Associació Catalana d’Esperanto disposa d’una mena de llibreria, el "Libroservo", on podràs comprar qualsevol llibre en esperanto o sobre l’esperanto i, si no ho tenen, et facilitaran la seva consecució.
A Sant Pau d’Ordal existeix el "Hispana Esperanta Muzeo" , el Museu Espanyol d’Esperanto, amb prop de 44.000 volums, insígnies, postals, etc... que podràs visitar havent trucat abans per telèfon per concertar la visita.
I si el que t’agrada és conèixer nova gent i viatjar, cada any es celebra a una ciutat diferent del món el Congrés Universal d’Esperanto, amb gent de diferents nacionalitats. A banda, existeixen els diferents congresos nacionals. Per aconseguir més informació adreça't a KEA.
Finalment, TEJO (Organització Mundial de la Joventut d’Esperanto) disposa d’un servei anomenat "Passporta Servo" (Servei de passaport) on s’anuncien esperantistes de moltes ciutats i països del món disposats a acullir-te per un bon preu. Això sí, calen dues condicions: saber l’esperanto i donar-te d’alta al servei (pots demanar més informació a KEA).
5.- La Llengua Internacional, avui.
En el camp lingüístic, L’Acadèmia d’Esperanto vetlla pel bon ús de la llengua, és l'única que pot decidir en aspectes importants per a la llengua com ara pot ser l’adopció de neologismes. La integren destacades personalitats del món de l’Esperanto, de totes les branques del saber i de diferents nacionalitats.
En el camp organitzatiu, l’Associació Internacional d’Esperanto és l’òrgan que aglutina als diferents parlants de l’esperanto de tot el món i organitza un congrés mundial i publica una revista i nombrosos llibres a l’any. A nivell nacional, cada país té una Associació o Federació Nacional que engloba a d’altres regionals i fins i tot comarcals i locals.
Cada Congrés (Universal, Multinacional, Nacional i Regional) és el punt de trobada dels diferents simpatitzants de l’esperanto. Aquí es poden intercanviar idees sobre el funcionament dels diferents grups, sobre literatura, o simplement parlar de qualsevol cosa amb gent de qualsevol nacionalitat.
Moltíssimes ciutats de tot arreu han publicat fulletons informatius de turisme en esperanto, si tens una ràdio d’ona curta podràs escoltar algunes de les emissores d'arreu del món que emeten en la Llengua Internacional, nombroses universitats europees l’ensenyen a les seves aules, ...
No ens podem aventurar a donar un nombre aproximat de parlants de la Llengua Internacional Esperanto, però les estadístiques més fiables diuen que en són prop d’un milió. Tu podries ser-ne un més, t’hi animes?