VILANOVA I LA GELTRÚ: BRESSOL DE L’ESPERANTO A CATALUNYA
En el llarg camí de la història. de la humanitat, hi
hagut gairebé un
miler d'intents d'aconseguir una llengua internacional. Les causes
sempre estan al voltant de les idees de pau i unió fraternal
entre els
homes. En el segle XIX és evident que es produeix un canvi
qualitatiu:
la Revolució Industrial, la Primera i la Segona internacionals,
etc.,
etc. Els ideals de justícia, igualtat, fraternitat, etc.
aconsegueixen
unes cotes d'expressió impressionants a través tant de la
filosofia, de
la teoria política, de les ciències socials com de la
teoria econòmica,
etc., No és estrany doncs que aquesta situació
d'ebullició d'idees
democràtiques, aquest "brou de cultiu", catalitzi també
un dels tants
projectes de comunicació lingüística internacional.
Naturalment que
l'acumulació històrica també hi juga un paper
fonamental i malgrat que
pel que fa a L’Esperanto en concret, la nostra presència a la
societat
és ben novella, pel que fa al seu objectiu de llengua
internacional som
uns dels més vells, doncs textos tant antics com la
Bíblia, l'antiga
filosofia persa, escriptors, filòsofs i gramàtics grecs i
romans, ja
tracten aquest tema amb prou interès.
No va ser el 1884, sinó tres anys més tard, quan
aparegué la primera
gramàtica d'Esperanto per a russo–parlants i a partir
d'ací, del 1887,
proliferaren en molt diverses llengües.
Les notícies que tenim respecte a Vilanova i la Geltrú
són de que la
nostra vila fou pionera en aquest afer al nostre país. Creiem
que no
gaire després del 1887 hi hagueren esperantistes a casa nostra,
doncs
això ens ho fa suposar les dades que coneixem i que de forma
cronològica exposem a continuació:
- En el Museu d'Esperanto de Sant Pau d'Ordal hi ha una postal dirigida
al qui fins avui sembla fou el primer esperantista català, Josep
Vidal
i Llopart, datada el 8-2-99 i enviada des de Portugal, el text de la
qual diu: "Us escric per dir-vos que les meves ocupacions no em
permeten acomplir la vostra petició. Possiblement algun altre
col·lega
portuguès podrà satisfer el vostre desig. Sempre vostre
amic i
servidor. Honorato (cognom il·legible) (data) 8-II-99.
(destinatari)
Senyor José Vidal Llopart - Villanueva Geltrú: Agua 24.
Barcelona -
Hespanha."
- L’”Enciklopedio d’Esperanto”, pàgina 216, volum primer, diu:
“Ell
(Josep Vidal Llopart) fundà un cercle esperantista en el seu
lloc de
naixement, on va morir el 1905, havent cedit la seva biblioteca
esperantista a la Biblioteca–Museu Balaguer d'aquella localitat.
- La revista "Kataluna Esperantisto" (1910-1936) òrgan oficial
de la
"Kataluna Esperantista Federacio" (1910-1939) conté les
següents
informacions a les pàgines 586 i 587, signades per Teresa
Rosell,
secretària del comitè del grup esperantista
vilanoví "Laboro Esperanta".
1905.- 30 d’abril.- Morí el senyor Josep Vidal i Llopart, el
primer
esperantista de Vilanova i la Geltrú. Hom conserva la seva
biblioteca
esperantista a la. Biblioteca–Museu Balaguer.
1 de setembre.- El senyor Francesc Mestres inaugura a casa seva un curs
privat d’Esperanto. Foren els primers estudiants vilanovins de
la. llengua de Zamenhof els treballadors senyors Àngel Capitan,
Josep
Garcia i Isidre Fusté.
1907.- 29 de gener.- Reunió d'alguns esperantistes al Centre
Català.
Hom decideix la creació d'un grup i l'obertura de cursos.
2 de febrer.- Primer article sobre l'Esperanto del senyor F. Mestres
publicat per la revista catalana de Vilanova i la Geltrú, Costa.
de
Ponent.
16 de febrer.- Apareix a la revista catalana de Vilanova i la
Geltrú,
Costa de Ponent, la primera impressió esperantista. La revista
s'imprimeix a la reputada firma Oliva i Cia.
24 de febrer.- Fundació del grup "Laboro Esperanto". El senyor
F.
Mestres és nomenat president.
28 de juliol.- Primera conferència sobre Esperanto a Vilanova i
la
Geltrú donada pel Senyor Rosals al Centre Català.
4 d’agost.- Per primera vegada a Espanya hom concedeix un premi
monetari a una obra esperantista. El Dr. Bremon Masgrau guanya en el
Concurs Literari i Científic de l’Ateneu Vilanova el premi
concedit per
alguns esperantistes, amb la seva traducció del poema de
Verdaguer, La
Cegueta.
1 d' octubre.- El Senyor Mestres inaugura un curs d' Esperanto a
l'Ateneu Vilanova.
2 d'octubre.- Important inauguració de cursos d'Esperanto a la
societat
coral La Unió Vilanovina. Parlament a càrrec dels senyors
Mestres,
Vadull i Galceran.
9 de novembre.- Conferència. pública del senyor Rosals a
l'Ateneu
Vilanoví sobre Esperanto.
26 de desembre.- Conferència del senyor Víctor Oliva en
el grup L.E.
("Laboro Esperanta") sobre el tema "La Gramàtica, eixida de la
Civilització".
28 de desembre.- Les senyoretes assistents al primer curs d'Esperanto
han regalat un bellíssim estendard a la societat L.E.
1908.- 19 de març.- Excursió de propaganda a Sitges
organitzada pel
grup L.E. amb assistència del senyor Rosals, de Barcelona, i el
senyor
Robreño, de Vilafranca del Penedès.
13 d'abril.- El diari "Diario de Villanueva y Geltrú" obra una
secció
esperantista setmanal a les seves pàgines.
19 de setembre.- S'inauguren els "Diumenges Esperantistes" a la
Societat L.E.
1909.- 23 de gener.- Hom nomena president de L.E. el senyor Josep
Escofet.
29 de juny.- Primer cercavila de l'estendard del grup L.E, per la vila,
portat pel senyor Mestres, en la festa popular amb la que Vilanova
honorà l' eminent escriptor Guimerà.
15 d'octubre.- El senyor Josep Escofet començà un curs de
la nostra
llengua a l'Ateneu Vilanoví.
1910.- 5 d'agost.- Per primera vegada a Catalunya són premiats
els
estudiants d'un curs d'Esperanto en una reunió pública i
solemne, en la
qual els senyors Alcalde, President de l’Ateneu Vilanoví i
Mestres, fan
parlaments sobre el nostre afer.
Obertura d una exposició de postals esperantistes ubicada en el
local
del grup L.E. Hom aconsegueix aplegar un miler de les més
diverses
postals.
8 d'agost.- L’editor de Barcelona, B. Baxarias publica a la
col·lecció
"De tots colors", "Un retrat", traducció catalana del drama,
"Portreto"
escrit originalment en Esperanto per Nadina Kolovrat, la qual
traductora és la nostra convilatana Eulàlia Rosell. "Un
retrat" és la
primera traducció catalana d'una obra esperantista
14 d’agost. Àpat íntim a L.E. organitzat pels
esperantistes vilanovins
en honor de la senyoreta Eulàlia Rosell, en ocasió de
l'edició d'"Un
retrat".
3 d’octubre.- La senyoreta Teresa Rosell comença un curs
d'Esperanto i
un de gramàtica catalana al local de L.E.
15 de desembre.- "Laboro Esperanta" decideix afiliar-se a la K.E.F.
("Kataluna Esperanto–Federacio").
El desenvolupament esperantista, mostrat en
aquesta crònica fins el 1910, continuà "in crescendo" i
així es
produeix el punt culminant del que en podríem dir la primera
etapa de
l'esperantisme vilanoví, amb la celebració del VI
Congrés de la
Federació Catalana d'Esperantistes (F.C.d'E.) els dies 16,17 i
18
d'octubre de 1915.
1915.- Segons cròniques de l'època el Congrés fou
molt important:
El Comitè d’honor el componien: L’Excel·lentíssim
senyor Prat de la
Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya í de la
Diputació
Provincial de Barcelona. Els Excel·lentíssims senyors:
Joan Braquer,
batlle; Josep Bertran i Musitu, diputat parlamentari; Pau Alegre, Josep
Maria Bassols, Joaquim Jansana, Eduard Micó, diputats
provincials;
Rafael Rubió, jutge; Maximilià Soler, comandant militar;
Jacint Pugès,
rector; Francesc Ferrer, president del Museu–Biblioteca Balaguer; els
presidents de: Foment del Treball, Centre democràtic
Federalista,
Centre Catòlic i Ateneu; senyor Josep Soler, director del
"Diario de
Villanueva y Geltrú".
El Comitè Organitzador fou el següent: Senyor Josep
Escofet, president;
senyor Francesc Suñé, vice-president; senyor Gustau
Galceran,
secretari; senyor Daniel Martí, vice–secretari; senyor
Magí Soler,
finances; senyoretes. Teresa i Eulàlia Rosell; senyors Manuel
Mas,
Laureà Codina, Jaume Fort, Pere Pascual, vocals.
Dia 16 a 2/4 de 10 de la nit.- Recepció oficial dels
congressistes a
l'Ajuntament amb discurs eloqüentíssim del batlle senyor
Braquer.
Sessió inaugural a l'Ateneu presidida pel batlle, el coronel
senyor
Soler, el diputat provincial senyor Alegre, el president de la F.C.d'E.
senyor Balcells i d’altres. "...ple de gom a gom el saló d'actes
de
l’Ateneu, s’aixecà a parlar el batlle...".
Inauguració de l'Exposició universal esperantista a la
planta baixa de
l’Ateneu i vi d’honor que en nom dels obsequiats agraí el poeta
Josep
Grau i Casas.
Dia 17.- Sermó en Esperanto a càrrec del Dr. Coll, a la
missa celebrada
a les 8 del matí a l’església de Sant Anton, per
l’esperantista Mn.
Planas.
Sessió de treball presidida pel senyor Marià
Batllés Beltran de Lis,
delegat regi d’Instrucció pública de Barcelona i
degà de la Facultat de
Medecina, que assisteix al Congrés en representació del
ministre
d’Instrucció pública.
Un dels punts de l’ordre del dia era: "Projecte de Confederació
Ibérica
Esperantista", en el que hi intervingueren representants d’un grapat de
regions espanyoles. "...a proposta dels madrilenys s’acceptà
canviar el
nom d’ ''Ibèrica" per "Espanyola" en vista de que els
portuguesos no
volen adherir-s’hi perquè a llur nació es titlla de
separatisme
qualsevol intent d’unir-se a quelcom d’Espanya".
La Federació Basca ha proposat que s’accepti la revista.
"Kataluna
Esperantisto" com a òrgan oficial de la Confederació.
El Congrés acordà. enviar un missatge de salutació
a en Frederic Pujulà
i Vallés, esperantista exiliat a París per causa de la
seva lluita
catalanista.
Reunions per seccions. La Lliga Catòlica d’Esperantistes es
reuneix en
el Centre Catòlic. A l’una, àpat oficial al saló
d’actes del Foment,
presidit pel delegat del ministre senyor Batllés i Beltran de
Lis,
acompanyant-lo en la presidència les autoritats civils i
militars de
Vilanova, els diputats provincials pel districte, el diputat a Corts
senyor Macià, el Consell Directiu de la. F. C . d’ E, i l’
eximí poeta
Morera.
El Dr. Bremon Masgrau brinda per Vilanova i ses autoritats. En Willy
Sedergerber, suís, brinda per la pau entre els pobles. En Maras,
de
Bohèmia, elogia la tasca dels catalans en pro de l’Esperanto. En
Mayner, advocat i regidor de l’Ajuntament de Saragossa, aixeca la copa
en honor de la terra catalana.
A 2/4 de 5 de la tarda, celebració dels Jocs Florals
internacionals, en
l’espaiós teatre "El Bosque", on era inútil cercar-hi una
localitat.
Tot, fins els corredors estaven plens d’espectadors.
Adjudicada la Flor Natural a en Josep Grau i Casas, de Barcelona,
"proclamà Regina de la Festa a la distingida damisel·la
Na Júlia de
Andrés i Morera que acompanyada de les molt belles senyoretes de
l’aristocràcia vilanovina Na Teresa Escofet, Na Carme
Gumà, Na
Montserrat Ventosa, Na Maria Castany, Na Josepa i N’Encarnació
Pascual,
N’Elvira Viñals, Na Joana Bielzza i N’Antònia Ricart, i
les no menys
simpàtiques Maria i Josepa Macià, filles del diputat a
Corts per Borges
Blanques, passà a ocupar la presidència, donant als
autors premiats la
recompensa adjudicada a llurs composicions".
Entre els autors premiats trobem: Josep Grau, Artur Domènech,
Artur
Torné, Pere Navàs, Josep Pascual i Armengol Serradell, de
Barcelona;
Marià Solà, de Terrassa; Francesc Pirri i Bruno Nigliormi
de Venezia;
Humbert Toschi, de Bologna; Maria Hankel, de Dresden i Willy
Sedergerber, de Zurich.
Hi trobem tretze premis a temes extraordinaris, atorgats per: L’Ateneu
de Vilanova i la Geltrú, Laboro Esperanta, Centre
Democràtic
Federalista, Batlle de Vilanova i la Geltrú, senyor Josep
Bertran i
Musitu, senyor Eduard Micó, senyor Antoni Jansana, senyor Josep
Maria
Bassols, senyor Pau Alegre i Batet, Biblioteca–Museu Balaguer, Semo
(A.E.P.), senyor Joan Amades i Lliga Catalana d’Esperantistes
Catòlics.
La composició del jurat fou la següent: Dr. Josep
Casanovas, President;
Gustau Galceran; Josep Rosselló; Alfons Sabadell; Josep Ventura;
Estanislau Pellicer, secretari.
A la nit tingué lloc un ball en honor dels congressistes a la
societat
"Foment".
Dia 18.- Visites a l’Escola Industrial, al Museu–Biblioteca Balaguer
"...resistint-nos a ressenyar-la... per ser un lloc visitat amb molta
freqüència". Excursió a Sitges i visita al "Cau
Ferrat".
L’assistència al Congrés fou d'uns 400 esperantistes
forasters. En el
programa publicat a la revista "Kataluna Esperantisto" hi trobem la
ressenya d’hotels i restaurants: Restaurant de l’Estació, Hotel
"Fonda
Española", Hotel "Fonda del Comerç", Hotel Vila amb les
filials:
"Restaurant dels Xalets" i "La Gran Peña", amb preus d'una a
tres
pessetes i amb rebaixes per a grups. També s'hi inclou la taula
d’horaris dels trens de Barcelona a Vilanova i viceversa amb durades de
trajecte des d’ l h. 9’ a l h. 40’ en la vinguda i d’ l h. 4’ a 2h. 12’
en l’anada.
Amb aquest escarit comunicat volem retre el nostre més humil
homenatge
a la Institució Balagueriana i al seu fundador Víctor
Balaguer en les
vigílies de la celebració del centenari de la
Fundació, i també afirmar
el nostre ferm propòsit de continuar la investigació dels
inicis de
l’esperantisme a Vilanova i la Geltrú, i principalment pel que
fa al
llegat (que encara no hem localitzat) del nostre compatrici Josep Vidal
i Llopart, pioner de l’esperantisme a casa nostra.
8 d’octubre de 1983 - Obertura oficial del curs 1983-84 del Centre
d’Estudis de la Biblioteca–Museu Balaguer. Secció d’Esperanto.