L'Esperanto
és una llengua fàcil

poques regles

cap excepció

simple

gens complicat

Algunes característiques:

L'Esperanto només té cinc vocals: a, e (é), i, o (ó), u. Així doncs no té: è, ò ni la vocal neutra.

L'Esperanto té un accent tònic, situat sempre damunt de la penúltima síl·laba.

Però sobretot:

El vocabulari de l'Esperanto es compon d'un 75% d'arrels llatines, la qual cosa facilita molt el seu estudi a qui ja parla alguna llengua llatina (català, espanyol, francès, gallec, italià, occità, portuguès, romanès, romanx).

Tanmateix no és pas únicament per això que l'esperanto és fàcil, sinó principalment per la seva

tots els substantius acaben en -o,

tots els adjectius acaben en -a,

el plural de tots els nom i de tots els adjectius és en -j (que es pronuncia com la i en noi),

tots els infinitius acaben en -i,

un sol article, invariable, l'article determinat: la = el, la, els, les.

 

Dues pàgines serien suficients per exposar tota la gramàtica de l'Esperanto, però no ho farem ara, sinó que parlarem d'una altre raó de la seva facilitat, una altra facilitat intrínseca, que no es troba en les llengües llatines, el seu

Aquesta és una particularitat que es troba en certes llengües com l'esquimal i que consisteix en formar els mots mitjançant tot un seguit de diversos elements, arrels, prefixos, desinències... on la forma i el sentit romanen invariables.

 

Així per exemple ...

      1. El substantiu bovo significa: bou. Amb el sufix -id (que vol dir descendent), bovido significa vedell. Igualment, koko = gall, kokido = pollastre.
      2. Més difícil:

patro (substantiu) = pare

patra (adjectiu) = paternal

frato (substantiu) = germà

frata (adjectiu) = fraternal

Però l'aglutinació no es limita a dos o tres elements per mot: certes paraules contenen cinc elements o més. Qui parla, qui construeix el mot conrea la imaginació , i qui escolta, ha de fer un exercici d'anàlisi. Això evita un esforç de memòria, i permet substituir avantatjosament un hàbit inconscient en una funció intel·ligent.

Analitzem per exemple el mot: la cheestantaro (che/est/ant/ar/o):

la

article invariable;

che

és una preposició que significa: a casa de, a l'indret de, junt a;

est

és simplement l'arrel del verb ésser = esti (invariable, com totes les arrels);

cheesti

significa doncs: ésser present, assistir;

ant

és el sufix del participi present;

la cheestanto

el que és present;

ar

és el sufix que indica col·lectivitat;

la cheestantaro

el col·lectiu dels que són presents,l'assistència.