L'Esperanto
és una llengua fàcil
|
poques regles |
cap excepció |
simple |
gens complicat |
Algunes característiques:
L'Esperanto només té cinc vocals: a, e
(é), i, o (ó), u. Així doncs no té: è, ò ni la vocal
neutra.
L'Esperanto té un accent tònic,
situat sempre damunt de la penúltima síl·laba.
Però sobretot:
El vocabulari de l'Esperanto es compon d'un 75%
d'arrels llatines, la qual cosa facilita molt el seu estudi a qui
ja parla alguna llengua llatina (català, espanyol, francès, gallec,
italià, occità, portuguès, romanès, romanx).
Tanmateix no és pas únicament per això que
l'esperanto és fàcil, sinó principalment per la seva
tots els substantius acaben en -o,
tots els adjectius acaben en -a,
el plural de tots els nom i de tots els
adjectius és en -j (que es pronuncia com la i en noi),
tots els infinitius acaben en -i,
un sol article, invariable, l'article determinat:
la = el, la, els, les.
Dues pàgines serien suficients per exposar tota la gramàtica de l'Esperanto, però no ho farem ara, sinó que parlarem d'una altre raó de la seva facilitat, una altra facilitat intrínseca, que no es troba en les llengües llatines, el seu
Aquesta és una particularitat que es troba en certes llengües com l'esquimal i que consisteix en formar els mots mitjançant tot un seguit de diversos elements, arrels, prefixos, desinències... on la forma i el sentit romanen invariables.
Així per exemple ...
|
patro (substantiu) = pare |
patra (adjectiu) = paternal |
|
frato (substantiu) = germà |
frata (adjectiu) = fraternal |
Però l'aglutinació no es limita a dos o tres elements per mot: certes paraules contenen cinc elements o més. Qui parla, qui construeix el mot conrea la imaginació , i qui escolta, ha de fer un exercici d'anàlisi. Això evita un esforç de memòria, i permet substituir avantatjosament un hàbit inconscient en una funció intel·ligent.
Analitzem per exemple el mot: la cheestantaro (che/est/ant/ar/o):
| la |
article invariable; |
|
che |
és una preposició que significa: a casa de, a l'indret de, junt a; |
|
est |
és simplement l'arrel del verb ésser = esti (invariable, com totes les arrels); |
|
cheesti |
significa doncs: ésser present, assistir; |
|
ant |
és el sufix del participi present; |
|
la cheestanto |
el que és present; |
|
ar |
és el sufix que indica col·lectivitat; |
|
la cheestantaro |
el col·lectiu dels que són presents,l'assistència. |
