^

L'esperanto: llengua democràtica i culturalment ecologista

"No existeix la realitat, hi ha realitats descrites, hi ha ús de llenguatge", diuen alguns destacats filòsofs dels últims temps. De fet, és el llenguatge el que ens diu com és el món. El llenguatge és un mirall que reflecteix el món.

El sistema de comunicació conceptual és essencialment verbal, però la riquesa plurilingüística, paradoxalment, ens dificulta la intercomunicació. I això encara que aprenguem la llengua de l'altre, perquè tot i que arribem a dominar-ne el repertori lingüístic amb tots els atributs, el que és difícil és no tan sols immergir-nos en  l'essència de l'idioma de l'interlocutor, sinó desempallegar-nos temporalment de l'essència del nostre.

Per facilitar la intercomunicació dins la diversitat lingüística caldrà trobar una solució lingüísticament democràtica. Per superar les distàncies semiòtiques, per entendre el significat de les expressions del llenguatge d'una altra cultura no és suficient amb la disposició d'apropar-s'hi i distanciar-s'hi amb la intensitat i freqüència necessàries.

Per altra banda, una de les eines fonamentals de la democràcia és el debat i la consegüent deliberació; per tant els ciutadans han de fer ús de la paraula com a instrument únic per arribar a acords. Un dels aspectes imprescindibles en la formació de ciutadans és el domini de l'oratòria.
Tanmateix, debatre i deliberar en la pròpia llengua i en el propi medi ja ofereix prou dificultats; frases fetes, girs lingüístics, etc. No cal dir com això es complica en reunions multilingües amb traduccions simultànies.

Per això proposem definir un punt intermedi, al qual tots ens hi hem d'acostar tot el que faci falta per fer-nos entendre i per entendre els altres: Una llengua pont, l'esperanto. Així, qui vol comunicar, s'acostuma a pensar en el concepte abans de dir-lo, abans de realitzar-lo; llavors es dóna el primer pas vers la comunicació interlingüística i democràtica.

Creiem que l'ús d'un idioma no ètnic també ajudaria a superar els problemes entre etnocentrisme i relativisme lingüístics: el coneixement de les cultures alienes a través d'un filtre amb voluntat global. A més, aquest pont intercultural afavoriria la preservació de les "espècies lingüístiques".
Amb un idioma que no és el de cap nació, no només es poden establir els contactes més directes i sense discriminació amb persones de cultura diferent, sinó també contribuir a la realització d'una comunitat transnacional, dins el  respecte de tota identitat.

És per això que proposem la idea d'una llengua planificada basada en elements de llengües ètniques; una llengua que semiòticament hauria de tendir cap a una síntesi dels mapes categorials de comprensió del món.

Mentre això arriba els esperantistes haurien de subscriure el que va dir el fundador del moviment, L.L. Zamenhof, en el 5è Congrés a Boulogne-sur-Mer el 1905: "Si contra tota esperança mai es mostra que per un altre camí la idea de la llengua internacional pot ésser realitzada millor, amb més certitud i més ràpidament que amb l'esperanto, llavors l'autor de l'esperanto s'afegirà a aquesta nova via i juntament amb ell, cal esperar, tots els esperantistes".

Grup d'Esperanto Vilanova   
Vilanova i la Geltrú - Fira d'Entitats-2003