El periodista Martí Crespo, que no és esperantista, deia
a la revista
Presència del 29/10/2004 que l’Esperanto ha superat les
turbulències
del segle XX i s’ha adaptat a la societat xarxa del segle XXI. Ara
celebrem el centenari del moviment esperantista organitzat a casa
nostra i això passava abans de les turbulències
esmentades i a Vilanova
i la Geltrú l’Esperanto va tenir un arrelament i una
presència a la
societat, com ara veurem, summament important. De l’Esperanto se’n
parlava i es parlava, no com ara. L’Esperanto no és el que va
sortir a
la pel·lícula “La Ciutat Cremada” d’Antoni Ribas. Als
inicis de
l’Esperanto a casa nostra hi ha persones de tots els oficis, de totes
les classes socials i de tots els pensaments polítics. Vegem-ho:
En el Museu d'Esperanto de Sant Pau d'Ordal hi ha una postal datada el
8-2-1899 i enviada des de Portugal, dirigida al qui, fins avui, sembla
que va ser el primer esperantista català, Josep Vidal Llopart,
c/Aigua,
24 de Vilanova i la Geltrú. A l’ENCIKLOPEDIO DE ESPERANTO en la
seva
primera edició de LITERATURA MONDO, BUDAPEST del 1933, abans
esmentada,
que es troba a internet, hi llegim i traduïm que “El primer
esperantista a Catalunya fou certament Josep Vidal Llopart de Vilanova
i Geltrú, que va escriure diversos articles en esperanto per a
la
revista Esperanto de Santander. A més, ell va fundar un petit
cercle
esperantista en el seu lloc de naixement on va morir el 1905, donant la
seva biblioteca esperantista a la Biblioteca-Museu Balaguer de la
ciutat...”...
“El 30-4-1905 morí el senyor Josep Vidal Llopart, el primer
esperantista de Vilanova i la Geltrú. Hom conserva la seva
biblioteca
esperantista a la Biblioteca-Museu Balaguer”, diu també la
revista
«Kataluna Esperantisto» (L’esperantista català)
núm. 3 de març 1913,
amb rúbrica de Teresa
Rosell.
Lamentablement aquest fons no s’ha trobat. El senyor Lluís
Hernández
Yzal, fundador del Museu d’Esperanto de Sant Pau d’Ordal, els anys 60,
ja ho havia preguntat a la senyoreta Basora, la directora, en aquell
temps, del Museu–Biblioteca Víctor Balaguer, amb resposta
negativa i jo
mateix ho he preguntat a la senyora Montserrat Comas, l’actual
directora amb la mateixa resposta. És possible que en algun
moment de
la història potser va interessar fer-ho desaparèixer com
també s’han
fet desaparèixer esperantistes i com tampoc se’n parla gaire de
la seva
història.
“...En aquells temps inicials hi havia també alguns sacerdots
que
coneixien l’esperanto, però els seus noms no es troben enlloc,
encara
que van fer una meritòria tasca en els seus cercles,
principalment a
l’orde dels escolapis (Escoles Pies)”, llegim també a
l’esmentada
enciclopèdia a internet.
L’altre notícia que tenim de la primera època és
la de l’escolapi Josep
Claramunt, que en la crònica de la segona època, anys
seixanta del
segle XX, diu que els dos més grans esperantistes de les Escoles
Pies
van ser els escolapis Jacob Muixí i Marc Lliró que van
aprendre
esperanto el 1903. Per tant ja s’han trobat dos d’aquells noms.
La crònica de la Teresa Rosell a Kataluna Esperantisto segueix
així:
1905
L’1 de setembre del mateix any 1905 el senyor Francesc Mestres
organitza a casa seva un curs privat d’esperanto al que assistiren els
treballadors Àngel Capitan, Josep Garcia i Isidre Fusté.
1907
29 de gener. al “Centre Català” es reuneixen alguns
esperantistes i es
decideix crear un grup i organitzar cursos.
2 de febrer. Primer article sobre l’esperanto del senyor F. Mestres
publicat a la revista catalana de VNG “Costa de Ponent”.
16 de febrer. Apareix a la revista catalana de VNG “Costa de Ponent” el
primer article en esperanto. La revista s’imprimeix a la famosa firma
Oliva i Cia. (La impremta del senyor Joan
Oliva, el nom donat a aquesta
biblioteca. Aquest senyor va néixer a Sant Pere de Ribes, el 9
octubre
1858, un any abans que el Dr. Zamenhof –i va morir a Vilanova, 5
desembre 1911. Joan Oliva era partidari de la llengua internacional i
per això va estudiar el Volapük, projecte de llengua
internacional
anterior a l’esperanto (encara no 10 anys abans) que va anar perdent
els seus adeptes quan l’esperanto es va anar coneixent.)
24 de febrer. Fundació del grup Laboro Esperanta (treball
esperantista). El senyor Francesc Mestres va ser anomenat president.
28 de juliol. Primera conferència sobre l’esperanto feta a VNG
pel
senyor Rosals al Centre Català.
4 d’agost. Per primer cop a Espanya es dóna un premi monetari a
una
obra esperantista. El Dr. Bremón Masgrau guanya en el Concurs
Literari
i Científic de l’Ateneu Vilanoví el premi donat per
alguns
esperantistes, per la seva traducció del ver de Verdaguer “La
Cegueta”.
1 d’octubre. El senyor F. Mestre comença un curs d’esperanto a
l’Ateneu
Vilanoví
2 d’octubre. Important inauguració de l’ensenyament d’esperanto
a la
societat coral “L’Unió Vilanovina”. Parlaments dels senyors
Mestres,
Vadell i Galceran. Farmacèutic, escriptor, erudit,
tertulià i
correspondència amb Joan Maragall i altres. Admirador entusiasta
de
Manuel de Cabanyes ^, el 1933 fou un dels membres més actius de
l’organització dels actes commemoratius del centenari de la seva
mort.
Amb aquest motiu publicà la traducció al català de
l'estudi de
l’hispanista britànic Edgar Allison Peers, de la Universitat de
Liverpool, Les poesies de Manuel de Cabanyes (Barcelona. Oliva de
Vilanova. 1933), i fou l’autor del text biogràfic que figura en
un
fulletó editat per l'Ajuntament de Vilanova.
9 de Novembre. Conferència pública del senyor Rosals a
l’Ateneu
Vilanoví sobre l’Esperanto.
26 de desembre. Conferència del senyor Víctor Oliva al
grup Laboro
Esperanta amb el títol "La Gramatiko, eliro de la Civilizacio"
(La
Gramàtica, portal de la Civilització). La nota no
aclareix si la va fer
en català o en esperanto. Víctor Oliva era fill de Joan
Oliva i el seu
nom és en honor a Víctor Balaguer, de qui va ser
admirador i secretari
i artífex de l’organització i posada en marxa de la
Biblioteca Balaguer.
28 de desembre. Les senyoretes assistents al primer curs d’esperanto
van regalar un bonic estendard a l’associació L.E.
1908
19 de març. Excursió de propaganda a Sitges organitzada
per L.E. amb
l’assistència del senyor Rosals de Barcelona i el senyor
Robreño de
Vilafranca del Penedès.
13 d’abril. El diari “Diario de Villanueva y Geltrú” inaugura
una
secció esperantista setmanal a les seves pàgines a
càrrec de Teresa
Rosell.
19 de setembre. S’inauguren els “Diumenges Esperantistes” a L.E.
1909
23 de gener. S’anomena president de L.E. el senyor Josep Escofet.
Músic, Director (Unió Vilanovesa) i compositor (corals,
ball, marxes,
processons, concer, sarsueles, gralla i contrabaix), tocava el
contrabaix, el fiscorn i 1'harmonium.
29 de juny. Primera passejada de l’estendard del grup L.E. per la
ciutat, portat pel senyor Mestres, a la festa popular amb la que
Vilanova honora l’eminent escriptor Guimerà.
15 d’octubre. El senyor Josep Escofet va començar un curs de la
nostra
llengua a l’Ateneu Vilanoví.
1910
El 1910 KE diu que a la KEF li consten socis de Vilanova i la
Geltrú,
que participen en les reunions congresuals catalanes. Que van
organitzar una exposició de postals de les més variades
nacions, a
l’Ateneu, i que es van donar premis als estudiants d’esperanto en un
acte presidit per la junta de l’Ateneu i de l’Alcalde. El president de
Laboro Esperanta i delegat de KEF a VNG era Francesc Mestres i el
delegat de LE al 1er congrés de KEF, a Sabadell, va ser J. Serra
–provablement Josep Serra Demestre, sindicalista de tendència
anarquista i activista cultural per a la transformació social,
afí a
Ricard Mestre Ventura, dades que he tret del diccionari
biogràfic de
Puig Rovira. Pel desembre LE decideix associar-se a KEF i contribuir a
la subscripció per a un monument a l’Esperanto. L’últim
curs
d’esperanto a l’Ateneu l’ha fet J. Vadell i Teresa Rosell és la
responsable de la secció esperantista setmanal del Diario de
Villanueva
y Geltrú.
6 socis de KEF de Vilanova inscrits al 1er congrés de KEF a
Barcelona
el 1910
5 d’agost. Per primera vegada a Vilanova es premien els estudiants del
curs d’esperanto en reunió pública i solemne en la que
els senyors
Alcalde, President de l’Ateneu Vilanoví i Mestres fan parlaments
sobre
el nostre afer.
Inauguració d’una exposició de postals esperantistes
ubicada al grup
L.E. S’aconseguiren reunir mils de les més diverses postals.
8 d’agost. L’editor de Barcelona B. Baixarias publica a la
col·lecció
“De tots colors”, “Un Retrat” traducció catalana del drama
“Portreto”
escrit originalment en esperanto per Nadina Kolovrat, la traductora del
qual és la nostra convilatana Eulàlia Rosell. “Un Retrat”
és la primera
traducció catalana d’una obra en esperanto.
14 d’agost. Celebració íntima a L.E. organitzada pels
esperantistes
vilanovins en honor de la senyoreta Eulàlia Rosell en
ocasió de
l’edició
d’”Un Retrat”.
3 d’octubre. La senyoreta Teresa Rosell comença un curs
d’esperanto i
de gramàtica catalana al local de L.E.
15 de desembre. L.E. decideix afiliar-se a K.E.F.
1911
El juliol-agost de 1911 mor l’esperantista pare escolapi Muixi que
havia estat a les escoles pies de VNG, Castellar del V. i Terrassa
Els vilanovins assisteixen al 2n congrés de KEF a Tarragona el
1911. El
premi proposat pel senyor Frederic Pujulà i Vallés el va
guanyar
Eulàlia Rosell amb el seu rodolí titulat “Katalunlando”,
“Maro estas
gutaro” que s’adoptà com a lema de KEF i que podríem
traduir “La
mar és un munt de gotes en conjunt” o “La mar i no debades
té les gotes
agrupades”.
Es veu que per aquell temps es va posar de moda que les associacions
tinguessin un lema i Laboro Esperanta va organitzar un concurs en el
que s’hi van presentar 53 propostes. El jurat premià la que diu:
“Laboru esperante, esperu laborante” que vol dir: “Treballeu esperant,
espereu treballant” que en endavant va ser el lema del grup
vilanoví.
1 de gener. L’Ajuntament atorga una subvenció de 100 pessetes al
grup
L.E.
30 d’abril. Els esperantistes vilanovins visiten la ciutat d’El
Vendrell, afablement invitats pel grup Frateco (germanor). En
ocasió de
tal excursió la senyoreta Teresa Rosell fa un parlament en
esperanto al
grup Frateco.
24 de juny. En el 1r concurs literari de KEF es premia el vers parell
“Maro – estas gutaro”, tema del senyor Pujulà, la qual autora es
la
nostra convilatana Eulàlia Rosell.
4 d’agost. Visites dels membres de Frateco d’El Vendrell al grup L.E.
Dinar a la seu de L.E. en honor als esperantistes vendrellencs.
Parlament del senyor Escofet en esperanto.
22 d’octubre. Conferència del senyor Delfí Dalmau a
l’Ateneu Vilanoví
sobre el tema “El cos i l’esperit idiomàtics. L’Esperanto
és un idioma?”
26 d’octubre. En un concurs entre els membres de l’associacio L.E. per
al lema del grup, 53 lemes van ser presentats. El jurat va decidir el
primer premi al lema “Laboru esperante kaj esperu laborante”
1912
El curs 1911-1912 es feien cursos de 1r i 2n grau i un dia festiu de
cada dues setmanes a la tarda es feia una sessió de literatura,
en una
de les quals dedicada a Joan Maragall s’estudià la
traducció a
l’esperanto de “La Vaca Cega” que va ser premiada en el 1r concurs
literari de KEF.
El 31 de gener de 1912 s’elegí nova junta. Membres de renom de
la
mateixa, a part de Teresa Rosell, foren Gustau Galceran Ferrer,
farmacèutic, escriptor, erudit i tertulià, Josep Escofet,
director i
compositor i instrumentista de contrabaix, fiscorn i harmònium,
Laureà
Codina, escultor, tallista, restaurador del retaule de la Geltrú
als
anys 1940, entre d’altres.
Els esperantistes participaren en el 2n Congrés d’Ateneus i
Societats
Culturals celebrat a VNG els dies 25 al 27 de maig de 1912. El dia 27 a
la Biblioteca-Museu Balaguer, l’escriptor Frederic Pujulà i
Vallés,
autor de la primera novel·la de ciència ficció en
català “Homes
artificials”,
catalanista i pioner de l’esperantisme a Catalunya, dissertà
sobre “La
literatura del futur. Quina serà la seva llengua?”
El 21 de juliol de 1912 es celebrà el 25è aniversari de
l’aparició de
la primera gramàtica d’esperanto i els vilanovins ho feren amb
literatura i música. Teresa Rosell i els senyors Vadell i
Escofet
llegiren poesia i el senyor Codina feu una al·locució a
l’esperanto i
el seu fundador. El concert final fou a càrrec dels senyors
Segalés,
Barozoain, Recasens, Vadell i Escofet.
12 de gener. S’elegeix president del grup L.E. el senyor Gustau
Galceran.
15 de febrer. El grup L.E. reparteix 500 fulls de propaganda “Esperanto
en una fulla” (gramàtica prefabriana).
Es dedica una reunió de L.E. al malaguanyat escriptor Joan
Maragall.
Després de l’estudi de la bonica traducció a l’esperanto
de “La Vaca
Cega”, premiada en el 1r concurs Literari de K.E.F., es llegeixen obres
en vers i en prosa d’aquell famós publicista. (morí a
Barcelona el 20
de desembre de 1911).
25 de maig. Té lloc a VNG l’important 2n congrés
d’Ateneus i
Associacions culturals. A la Biblioteca–Museu Balaguer, el senyor
Frederic Pujulà i Vallés dissertà sobre “La
literatura del futur. Quina
serà la seva llengua?” En el mateix congrés el senyor
Llorenç Jou Olió
de la comissió de Pedagogia, hàbil i eloqüent parla
sobre el següent
tema oficial: ”Quines llengües s’han d’usar a l’escola dels
Ateneus?”.
És la tercera conclusió- aprovada unànimement – de
la seva dissertació:
“En els cursos superiors de les escoles dels ateneus s’ha d’ensenyar le
llengua internacional Esperanto”.
30 de juny. En el 2n concurs Literari de K.E.F. es premia la poesia
“Apud la kameno” (vora la llar de foc) de la nostres convilatanes
Teresa i Eulàlia Rosell. S’atorgà a aquest vers,
bellíssim pel
pensament i la forma, el premi donat per l’Alcalde de Terrassa.
21 de juliol. El grup L.E. honorà el 25è aniversari del
21/07/1887
(aparició de la 1a gramatica d’esperanto) amb una festa musical
i
literària. La senyoreta Teresa Rosell llegeix traduccions
inèdites.
Parlaments dels senyors Codina i Galceran.
2 de setembre. El senyor Josep Escofet inaugura un curs d’Esperanto en
la societat sindicalista “Centro Obrero”. Aquell curs té molta
assistència.
1913
11 i 12 de maig. Les germanes Rosell
guanyen la Flor Natural als Jocs
Florals del congrés d’Olot.
25 de maig. El senyor Frederic Pujulà i Vallés fa una
conferència a
l’Ateneu amb el tema “Sinibald de Mas: un amic de Manuel de Cabanyes”;
parlà de les relacions literàries entre Mas, Cabanyes i
Aribau (tots
tres partidaris d’una llengua internacional) i del sistema
ideogràfic
de Mas (a qui només li faltava llucar la internacionalitat del
diccionari per arribar a l’esperanto) en paraules de Pujolà.
L.E. celebrà l’obertura de cursos amb una agradable festa que
tingué
lloc a l’Ateneu el 7 d’octubre. Una assistència nombrosa que
aplaudí
molt els participants.
El senyor Escofet bé va llegir l’original en català i la
traducció a
l’esperanto de “La Sembra” d’I. Iglesias i la senyoreta Eulàlia
Rosell
amb parla eloqüent comentà la traducció a
l’Esperanto d’un fragment de
”L’Atlàntida” aparegut al llibre del senyor Grawobski “El
Parnaso de la
popoloj” (El Parnàs dels pobles). Les peces musicals
interpretades per
les senyoretes Lafuente i pels senyors Segalés i Escofet van
merèixer
grans aplaudiments, com també els reberen els alumnes del curs
de
música, que sota la direcció del senyor Ojeda van tocar
molt bé.
El senyor Grau va parlar finalment sobre “Esperanto i lògica”:
va fer
una convincent defensa de la nostra idea, metòdicament
desenvolupada.
1914
Maig. En el 5è congrés de KEF a Sant Feliu de
Guixols es renova
la junta directiva de KEF i el senyor Gustau Galceran hi entra com a
vice-president. S’elegeix VNG per a la celebració del 6è
congrés de
KEF. El senyor Ch. Brunet de Bordeu, Occitània, República
Francesa, fa
una poesia de 8 quartets, Festa a les Violes, dedicada al senyor
Frederic Pujolà i Vallés, a les germanes Rosell i a tots
els catalans
esperantistes, amb rima a la manera de Manuel de Cabanyes. Això
de la
rima a la manera de Cabanyes possiblement que es refereix a
l'únic
poema o oda de Cabanyes "A un amigo en sus dias" de Preludios de mi
lira, en mètrica igual al sàfic horacià, segons el
seu biògraf Allison
Peers.
Les germanes Rosell guanyen un premi en el concurs literari de Sant
Feliu.
4 d’agost. Congrés Universal d’Esperanto a París. A part
de Gustau
Galceran, entre els representants de KEF, acompanyant tota la
representació catalana amb la companyia de teatre d’Adrià
Gual, amb ell
de director, que havien de representar Geroge Dandin de Moliére
traduit
a l’Esperanto pel Dr. Zamenhof, segons el Retrat de les Germanes
Rosell, elles eren a Brussel·les junt amb Joan Amades per
assistir a un
congrés d’esperanto. Possiblement tots eren a París ja
uns dies abans
quan el 28 de juliol els sorprengué l’esclat de la 1a guerra
mundial i
tots hagueren de tornar. Frederic Pujulà i Vallés,
també representant
de KEF al Xè congrés, que tenia nacionalitat francesa des
d’un exili
anterior pel seu catalanisme, va ser mobilitzat.
1915
Totes les associacions de Vilanova i la Geltrú van ajudar d’una
manera
o altra a la realització del VIè congrés de KEF.
En el comitè
organitzador hi havia com a vice-president el senyor Francesc
Suñé,
president de l’Ateneu i altres persones d’altres entitats. (textos
Albert Virella (retrat)
i VNG
Bressol de l’Esperanto a Catalunya.)
En els IV Jocs Florals celebrats a Vilanova es premià la
traducció a
l’Esperanto de la poesia “Un dia de maig” de Víctor Balaguer,
feta per
Marià Solà.
La poesia “Els tres reis mags” de les germanes Rosell premiada en els
IV Jocs Florals, l’han traduïda al català i es publica a la
revista
vilanovina d’art Themis impresa a la impremta Oliva i Cia.
Hi ha alguna notícia de que el congrés de Vilanova ja no
es volia fer
pel pessimisme que la 1a guerra mundial havia escampat. Els
esperantistes vilanovins esperonats per KEF el van tirar endavant i va
ser un èxit com hem vist però el moviment esperantista va
quedar tocat,
aquí i arreu i a partir d’aquesta data aquella força va
minvant. Per
postres el 14 d’abril del 1917 es mor el Dr. Zamenhof en mig d’una
guerra més inhumana encara que les anteriors i ell deuria estar
molt
deprimit quan tota la seva vida l’havia dedicat al treball per la PAU.
1921
21 membres de l’Acadèmia Francesa de les Ciències
subscriuen un
resolució favorable a l’Esperanto.
15 de maig. visiten VNG Joan Amades amb altres directius de KEF i
s’entrevisten amb les germanes Rosell i Gustau Galceran per veure les
possibilitats de reanimar l’esperanto.
15-17 d’octubre. IXè congrés de KEF a Girona
Després de la 1a gran guerra a Espanya s’instaura la dictadura
de Primo
de Rivera i suposo que aquestes notícies no afavorien l’ambient
necessari per a que propostes com l’Esperanto tiressin endavant.
Fins el 1930 el grup Laboro Esperanta va funcionar amb més o
menys
regularitat. Oscar
Martí diu (en conversa amb Joan Inglada l'1-4-1994)
que ell va ser caixer de la secció d'esperanto a l'Ateneu
Vilanoví fins
el 1937 quan hagué de marxar al ser cridat per anar al front.
Afegeix
que buscarà el quadern on enregistrava les cotitzacions i ens el
portarà.
En el Diccionari Biogràfic de Puig Rovira esmentat he descobert
que
Xavier
Garcia
també assistia a les classes d’esperanto de l’Ateneu. No recordo
si ell
m’ho havia explicat això; el que si que em va dir és que
ell va ser
l’últim en abandonar l’Ateneu el 21/01/1939 avui fa 66 anys
exactament
abans de que entressin les forces franquistes i on després hi
instal·laren la Falange i el SEU. (s/ Puig Rovira -que
assistí a la
conferència- i corroborat pel X. Garcia fill, el X. Garcia pare
era al
front el dia de l'entrada dels rebels a Vilanova, per tant aquesta
informació es deu referir a una altra persona).
L’escolapi Josep Claramunt, en la crònica de la segona
època, també diu
que es van fer algunes classes d’esperanto al Foment l’any 1937. No ho
aclareix però crec que deuria ser al Foment del Treball per
altres
referències que he trobat.
L’escolapi Josep Claramunt, en la crònica de la segona
època, també diu
que es van fer algunes classes d’esperanto al Foment l’any 1937
No hi ha notícies fins l'octubre de 1963 quan l'escolapi Josep
Ma
Claramunt organitzà un curs a l'Escola Pia. L'any següent
es
traslladaren al Foment Vilanoví. El 26 d'abril es celebrà
el 6è aplec
provincial esperantista a Vilanova i la Geltrú, amb motiu del
qual en
S. Masana realitzà els gravats al boix que són a
l’exposició. A
l'octubre de 1965 es traslladen a la nova construcció de la
Biblioteca
Balaguer de la plaça de la Vila sota petició de
l'Ajuntament. Fins
l'estiu del 1970, justament quan Claramunt fou nomenat rector de les
escoles pies de Calella, l'activitat esperantista fou molt intensa:
cursos, excursions, participació en congressos, etc. Sota la
presidència d'Àngel Rutia i la
col·laboració del professor Joan Bruno,
es feu càrrec dels cursos del grup esperantista vilanoví,
la senyora
Dolors Andreu Massó que va mantenir dignament la torxa de la
resistència durant la següent dècada.
El 1980 es celebrà el 22è Aplec Català d'Esperanto
a la nostra vila i
amb aquest motiu s'inaugurà el carrer Dr. Zamenhof. El cartell
de
l'aplec fou realitzat per Armand Cardona Torrandell, al que VNG acaba
de dedicar un recordatori en motiu del 75è aniversari de
naixement i
10è de la seva mort. Aquest cartell, que no va ser gaire
apreciat en el
seu moment ha estat molt valorat en els últims temps pels
esperantistes
i en especial pel crític vilanoví arrel de
l’exposició de cartells de
l’artista a la biblioteca que porta el seu nom. El grup s'havia
reanimat a partir de l'entrada de Joan Inglada Roig. Es van fer cursos
al local d'Esport i Lleure de Pirelli, a l'Agrupació
Excursionista
Talaia, a l'Escola d'Adults de Vilanova i a la de Les Roquetes. A
l'octubre del 1980 tingué lloc la participació del Grup
de Titellaires
L'Estaquirot en el Festival Internacional de Titelles en Esperanto de
Zagreb, i pel maig de l'any següent una gira per Croàcia,
on
presentaren l'espectacle "Tutilimundi" traduït a l'esperanto per
Joan
Inglada.
El 1981 el Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer, essent
president l'Oriol Pi de Cabanyes, aprovà la constitució
de la Secció
d'Esperanto. Es van fer les exposicions: L'Esperanto i el Problema
Lingüístic, La Projecció Exterior de la Cultura
Catalana a través de
l'Esperanto, destacant la dedicada l'any 1983 a l'Any Internacional de
les Comunicacions, que fou visitada per la majoria de les escoles. Es
van fer les Setmanes Internacionals de Vacances a Catalunya els 1984 i
85 a l'hotel Cèsar. El 1986 en Joan Inglada fou elegit President
de
l'Associació Catalana d'Esperanto.
El 1993, amb motiu de la reconstrucció/canvi de la Biblioteca
Balaguer
a Biblioteca Joan Oliva, el grup d'esperanto fou acceptat en el Centre
Cívic de Sant Joan, on porta a terme les seves activitats
actualment i
durant el Carnaval del 1997 és hostatjat virtualment per
Vilanova
Virtual i posteriorment traspassat al web de l’Ajuntament.
Per acabar voldria insistir en que no té res a veure la
història de
l’esperanto d’abans de la 1a guerra mundial amb la de després.
La
primera va ser un fet social que va implicar tota la societat o bona
part d’ella i l’altra només implica els esperantistes i
això ha de
constar i no se’ns ha d’escatimar com tantes coses se’ns escatimen.