^

El periodista Martí Crespo, que no és esperantista, deia a la revista Presència del 29/10/2004 que l’Esperanto ha superat les turbulències del segle XX i s’ha adaptat a la societat xarxa del segle XXI. Ara celebrem el centenari del moviment esperantista organitzat a casa nostra i això passava abans de les turbulències esmentades i a Vilanova i la Geltrú l’Esperanto va tenir un arrelament i una presència a la societat, com ara veurem, summament important. De l’Esperanto se’n parlava i es parlava, no com ara. L’Esperanto no és el que va sortir a la pel·lícula “La Ciutat Cremada” d’Antoni Ribas. Als inicis de l’Esperanto a casa nostra hi ha persones de tots els oficis, de totes les classes socials i de tots els pensaments polítics. Vegem-ho:

En el Museu d'Esperanto de Sant Pau d'Ordal hi ha una postal datada el 8-2-1899 i enviada des de Portugal, dirigida al qui, fins avui, sembla que va ser el primer esperantista català, Josep Vidal Llopart, c/Aigua, 24 de Vilanova i la Geltrú. A l’ENCIKLOPEDIO DE ESPERANTO en la seva primera edició de LITERATURA MONDO, BUDAPEST del 1933, abans esmentada, que es troba a internet, hi llegim i traduïm que “El primer esperantista a Catalunya fou certament Josep Vidal Llopart de Vilanova i Geltrú, que va escriure diversos articles en esperanto per a la revista Esperanto de Santander. A més, ell va fundar un petit cercle esperantista en el seu lloc de naixement on va morir el 1905, donant la seva biblioteca esperantista a la Biblioteca-Museu Balaguer de la ciutat...”...
“El 30-4-1905 morí el senyor Josep Vidal Llopart, el primer esperantista de Vilanova i la Geltrú. Hom conserva la seva biblioteca esperantista a la Biblioteca-Museu Balaguer”, diu també la revista «Kataluna Esperantisto» (L’esperantista català) núm. 3 de març 1913, amb rúbrica de Teresa Rosell.

Lamentablement aquest fons no s’ha trobat. El senyor Lluís Hernández Yzal, fundador del Museu d’Esperanto de Sant Pau d’Ordal, els anys 60, ja ho havia preguntat a la senyoreta Basora, la directora, en aquell temps, del Museu–Biblioteca Víctor Balaguer, amb resposta negativa i jo mateix ho he preguntat a la senyora Montserrat Comas, l’actual directora amb la mateixa resposta. És possible que en algun moment de la història potser va interessar fer-ho desaparèixer com també s’han fet desaparèixer esperantistes i com tampoc se’n parla gaire de la seva història.

“...En aquells temps inicials hi havia també alguns sacerdots que coneixien l’esperanto, però els seus noms no es troben enlloc, encara que van fer una meritòria tasca en els seus cercles, principalment a l’orde dels escolapis (Escoles Pies)”, llegim també a l’esmentada enciclopèdia a internet.

L’altre notícia que tenim de la primera època és la de l’escolapi Josep Claramunt, que en la crònica de la segona època, anys seixanta del segle XX, diu que els dos més grans esperantistes de les Escoles Pies van ser els escolapis Jacob Muixí i Marc Lliró que van aprendre esperanto el 1903. Per tant ja s’han trobat dos d’aquells noms.

La crònica de la Teresa Rosell a Kataluna Esperantisto segueix així:
1905
L’1 de setembre del mateix any 1905 el senyor Francesc Mestres organitza a casa seva un curs privat d’esperanto al que assistiren els treballadors Àngel Capitan, Josep Garcia i Isidre Fusté.
1907
29 de gener. al “Centre Català” es reuneixen alguns esperantistes i es decideix crear un  grup i organitzar cursos.
2 de febrer. Primer article sobre l’esperanto del senyor F. Mestres publicat a la revista catalana de VNG “Costa de Ponent”.
16 de febrer. Apareix a la revista catalana de VNG “Costa de Ponent” el primer article en esperanto. La revista s’imprimeix a la famosa firma Oliva i Cia. (La impremta del senyor Joan Oliva, el nom donat a aquesta biblioteca. Aquest senyor va néixer a Sant Pere de Ribes, el 9 octubre 1858, un any abans que el Dr. Zamenhof –i va morir a Vilanova, 5 desembre 1911. Joan Oliva era partidari de la llengua internacional i per això va estudiar el Volapük, projecte de llengua internacional anterior a l’esperanto (encara no 10 anys abans) que va anar perdent els seus adeptes quan l’esperanto es va anar coneixent.)
24 de febrer. Fundació del grup Laboro Esperanta (treball esperantista). El senyor Francesc Mestres va ser anomenat president.
28 de juliol. Primera conferència sobre l’esperanto feta a VNG pel senyor Rosals al Centre Català.
4 d’agost. Per primer cop a Espanya es dóna un premi monetari a una obra esperantista. El Dr. Bremón Masgrau guanya en el Concurs Literari i Científic de l’Ateneu Vilanoví el premi donat per alguns esperantistes, per la seva traducció del ver de Verdaguer “La Cegueta”.
1 d’octubre. El senyor F. Mestre comença un curs d’esperanto a l’Ateneu Vilanoví
2 d’octubre. Important inauguració de l’ensenyament d’esperanto a la societat coral “L’Unió Vilanovina”. Parlaments dels senyors Mestres, Vadell i Galceran. Farmacèutic, escriptor, erudit, tertulià i correspondència amb Joan Maragall i altres. Admirador entusiasta de Manuel de Cabanyes ^, el 1933 fou un dels membres més actius de l’organització dels actes commemoratius del centenari de la seva mort. Amb aquest motiu publicà la traducció al català de l'estudi de l’hispanista britànic Edgar Allison Peers, de la Universitat de Liverpool, Les poesies de Manuel de Cabanyes (Barcelona. Oliva de Vilanova. 1933), i fou l’autor del text biogràfic que figura en un fulletó editat per l'Ajuntament de Vilanova.
9 de Novembre. Conferència pública del senyor Rosals a l’Ateneu Vilanoví sobre l’Esperanto.
26 de desembre. Conferència del senyor Víctor Oliva al grup Laboro Esperanta amb el títol "La Gramatiko, eliro de la Civilizacio" (La Gramàtica, portal de la Civilització). La nota no aclareix si la va fer en català o en esperanto. Víctor Oliva era fill de Joan Oliva i el seu nom és en honor a Víctor Balaguer, de qui va ser admirador i secretari i artífex de l’organització i posada en marxa de la Biblioteca Balaguer.
28 de desembre. Les senyoretes assistents al primer curs d’esperanto van regalar un bonic estendard a l’associació L.E.
1908
19 de març. Excursió de propaganda a Sitges organitzada per L.E. amb l’assistència del senyor Rosals de Barcelona i el senyor Robreño de Vilafranca del Penedès.
13 d’abril. El diari “Diario de Villanueva y Geltrú” inaugura una secció esperantista setmanal a les seves pàgines a càrrec de Teresa Rosell.
19 de setembre. S’inauguren els “Diumenges Esperantistes” a L.E.
1909
23 de gener. S’anomena president de L.E. el senyor Josep Escofet. Músic, Director (Unió Vilanovesa) i compositor (corals, ball, marxes, processons, concer, sarsueles, gralla i contrabaix), tocava el contrabaix, el fiscorn i 1'har­monium.
29 de juny. Primera passejada de l’estendard del grup L.E. per la ciutat, portat pel senyor Mestres, a la festa popular amb la que Vilanova honora l’eminent escriptor Guimerà.
15 d’octubre. El senyor Josep Escofet va començar un curs de la nostra llengua a l’Ateneu Vilanoví.
1910
El 1910 KE diu que a la KEF li consten socis de Vilanova i la Geltrú, que participen en les reunions congresuals catalanes. Que van organitzar una exposició de postals de les més variades nacions, a l’Ateneu, i que es van donar premis als estudiants d’esperanto en un acte presidit per la junta de l’Ateneu i de l’Alcalde. El president de Laboro Esperanta i delegat de KEF a VNG era Francesc Mestres i el delegat de LE al 1er congrés de KEF, a Sabadell, va ser J. Serra –provablement Josep Serra Demestre, sindicalista de tendència anarquista i activista cultural per a la transformació social, afí a Ricard Mestre Ventura, dades que he tret del diccionari biogràfic de Puig Rovira. Pel desembre LE decideix associar-se a KEF i contribuir a la subscripció per a un monument a l’Esperanto. L’últim curs d’esperanto a l’Ateneu l’ha fet J. Vadell i Teresa Rosell és la responsable de la secció esperantista setmanal del Diario de Villanueva y Geltrú.
6 socis de KEF de Vilanova inscrits al 1er congrés de KEF a Barcelona el 1910

5 d’agost. Per primera vegada a Vilanova es premien els estudiants del curs d’esperanto en reunió pública i solemne en la que els senyors Alcalde, President de l’Ateneu Vilanoví i Mestres fan parlaments sobre el nostre afer.
Inauguració d’una exposició de postals esperantistes ubicada al grup L.E. S’aconseguiren reunir mils de les més diverses postals.
8 d’agost. L’editor de Barcelona B. Baixarias publica a la col·lecció “De tots colors”, “Un Retrat” traducció catalana del drama “Portreto” escrit originalment en esperanto per Nadina Kolovrat, la traductora del qual és la nostra convilatana Eulàlia Rosell. “Un Retrat” és la primera traducció catalana d’una obra en esperanto.
14 d’agost. Celebració íntima a L.E. organitzada pels esperantistes vilanovins en honor de la senyoreta Eulàlia Rosell en ocasió de l’edició d’”Un Retrat”.
3 d’octubre. La senyoreta Teresa Rosell comença un curs d’esperanto i de gramàtica catalana al local de L.E.
15 de desembre. L.E. decideix afiliar-se a K.E.F.


1911
El juliol-agost de 1911 mor l’esperantista pare escolapi Muixi que havia estat a les escoles pies de VNG, Castellar del V. i Terrassa
Els vilanovins assisteixen al 2n congrés de KEF a Tarragona el 1911. El premi proposat pel senyor Frederic Pujulà i Vallés el va guanyar Eulàlia Rosell amb el seu rodolí titulat “Katalunlando”, “Maro estas gutaro” que s’adoptà com a lema de KEF i que podríem traduir  “La mar és un munt de gotes en conjunt” o “La mar i no debades té les gotes agrupades”.
Es veu que per aquell temps es va posar de moda que les associacions tinguessin un lema i Laboro Esperanta va organitzar un concurs en el que s’hi van presentar 53 propostes. El jurat premià la que diu: “Laboru esperante, esperu laborante” que vol dir: “Treballeu esperant, espereu treballant” que en endavant va ser el lema del grup vilanoví.

1 de gener. L’Ajuntament atorga una subvenció de 100 pessetes al grup L.E.
30 d’abril. Els esperantistes vilanovins visiten la ciutat d’El Vendrell, afablement invitats pel grup Frateco (germanor). En ocasió de tal excursió la senyoreta Teresa Rosell fa un parlament en esperanto al grup Frateco.
24 de juny. En el 1r concurs literari de KEF es premia el vers parell “Maro – estas gutaro”, tema del senyor Pujulà, la qual autora es la nostra convilatana Eulàlia Rosell.
4 d’agost. Visites dels membres de Frateco d’El Vendrell al grup L.E. Dinar a la seu de L.E. en honor als esperantistes vendrellencs. Parlament del senyor Escofet en esperanto.
22 d’octubre. Conferència del senyor Delfí Dalmau a l’Ateneu Vilanoví sobre el tema “El cos i l’esperit idiomàtics. L’Esperanto és un idioma?”
26 d’octubre. En un concurs entre els membres de l’associacio L.E. per al lema del grup, 53 lemes van ser presentats. El jurat va decidir el primer premi al lema “Laboru esperante  kaj esperu laborante”

1912
El curs 1911-1912 es feien cursos de 1r i 2n grau i un dia festiu de cada dues setmanes a la tarda es feia una sessió de literatura, en una de les quals dedicada a Joan Maragall s’estudià la traducció a l’esperanto de “La Vaca Cega” que va ser premiada en el 1r concurs literari de KEF.
El 31 de gener de 1912 s’elegí nova junta. Membres de renom de la mateixa, a part de Teresa Rosell, foren Gustau Galceran Ferrer, farmacèutic, escriptor, erudit i tertulià, Josep Escofet, director i compositor i instrumentista de contrabaix, fiscorn i harmònium, Laureà Codina, escultor, tallista, restaurador del retaule de la Geltrú als anys 1940, entre d’altres.
Els esperantistes participaren en el 2n Congrés d’Ateneus i Societats Culturals celebrat a VNG els dies 25 al 27 de maig de 1912. El dia 27 a la Biblioteca-Museu Balaguer, l’escriptor Frederic Pujulà i Vallés, autor de la primera novel·la de ciència ficció en català “Homes artificials”, catalanista i pioner de l’esperantisme a Catalunya, dissertà sobre “La literatura del futur. Quina serà la seva llengua?”
El 21 de juliol de 1912 es celebrà el 25è aniversari de l’aparició de la primera gramàtica d’esperanto i els vilanovins ho feren amb literatura i música. Teresa Rosell i els senyors Vadell i Escofet llegiren poesia i el senyor Codina feu una al·locució a l’esperanto i el seu fundador. El concert final fou a càrrec dels senyors Segalés, Barozoain, Recasens, Vadell i Escofet.

12 de gener. S’elegeix president del grup L.E. el senyor Gustau Galceran.
15 de febrer. El grup L.E. reparteix 500 fulls de propaganda “Esperanto en una fulla” (gramàtica prefabriana).
Es dedica una reunió de L.E. al malaguanyat escriptor Joan Maragall. Després de l’estudi de la bonica traducció a l’esperanto de “La Vaca Cega”, premiada en el 1r concurs Literari de K.E.F., es llegeixen obres en vers i en prosa d’aquell famós publicista. (morí a Barcelona el 20 de desembre de 1911).
25 de maig. Té lloc a VNG l’important 2n congrés d’Ateneus i Associacions culturals. A la Biblioteca–Museu Balaguer, el senyor Frederic Pujulà i Vallés dissertà sobre “La literatura del futur. Quina serà la seva llengua?” En el mateix congrés el senyor Llorenç Jou Olió de la comissió de Pedagogia, hàbil i eloqüent parla sobre el següent tema oficial: ”Quines llengües s’han d’usar a l’escola dels Ateneus?”. És la tercera conclusió- aprovada unànimement – de la seva dissertació: “En els cursos superiors de les escoles dels ateneus s’ha d’ensenyar le llengua internacional Esperanto”.
30 de juny. En el 2n concurs Literari de K.E.F. es premia la poesia “Apud la kameno” (vora la llar de foc) de la nostres convilatanes Teresa i Eulàlia Rosell. S’atorgà a aquest vers, bellíssim pel pensament i la forma, el premi donat per l’Alcalde de Terrassa.
21 de juliol. El grup L.E. honorà el 25è aniversari del 21/07/1887 (aparició de la 1a gramatica d’esperanto) amb una festa musical i literària. La senyoreta Teresa Rosell llegeix traduccions inèdites. Parlaments dels senyors Codina i Galceran.
2 de setembre. El senyor Josep Escofet inaugura un curs d’Esperanto en la societat sindicalista “Centro Obrero”. Aquell curs té molta assistència.

1913
11 i 12 de maig. Les germanes Rosell guanyen la Flor Natural als Jocs Florals del congrés d’Olot.
25 de maig. El senyor Frederic Pujulà i Vallés fa una conferència a l’Ateneu amb el tema “Sinibald de Mas: un amic de Manuel de Cabanyes”; parlà de les relacions literàries entre Mas, Cabanyes i Aribau (tots tres partidaris d’una llengua internacional) i del sistema ideogràfic de Mas (a qui només li faltava llucar la internacionalitat del diccionari per arribar a l’esperanto) en paraules de Pujolà.
L.E. celebrà l’obertura de cursos amb una agradable festa que tingué lloc a l’Ateneu el 7 d’octubre. Una assistència nombrosa que aplaudí molt els participants.
El senyor Escofet bé va llegir l’original en català i la traducció a l’esperanto de “La Sembra” d’I. Iglesias i la senyoreta Eulàlia Rosell amb parla eloqüent comentà la traducció a l’Esperanto d’un fragment de ”L’Atlàntida” aparegut al llibre del senyor Grawobski “El Parnaso de la popoloj” (El Parnàs dels pobles). Les peces musicals interpretades per les senyoretes Lafuente i pels senyors Segalés i Escofet van merèixer grans aplaudiments, com també els reberen els alumnes del curs de música, que sota la direcció del senyor Ojeda van tocar molt bé.
El senyor Grau va parlar finalment sobre “Esperanto i lògica”: va fer una convincent defensa de la nostra idea, metòdicament desenvolupada.

1914
Maig. En el 5è congrés de KEF  a Sant Feliu de Guixols es renova la junta directiva de KEF i el senyor Gustau Galceran hi entra com a vice-president. S’elegeix VNG per a la celebració del 6è congrés de KEF. El senyor Ch. Brunet de Bordeu, Occitània, República Francesa, fa una poesia de 8 quartets, Festa a les Violes, dedicada al senyor Frederic Pujolà i Vallés, a les germanes Rosell i a tots els catalans esperantistes, amb rima a la manera de Manuel de Cabanyes. Això de la rima a la manera de Cabanyes possiblement que es refereix a l'únic poema o oda de Cabanyes "A un amigo en sus dias" de Preludios de mi lira, en mètrica igual al sàfic horacià, segons el seu biògraf Allison Peers.
Les germanes Rosell guanyen un premi en el concurs literari de Sant Feliu.
4 d’agost. Congrés Universal d’Esperanto a París. A part de Gustau Galceran, entre els representants de KEF, acompanyant tota la representació catalana amb la companyia de teatre d’Adrià Gual, amb ell de director, que havien de representar Geroge Dandin de Moliére traduit a l’Esperanto pel Dr. Zamenhof, segons el Retrat de les Germanes Rosell, elles eren a Brussel·les junt amb Joan Amades per assistir a un congrés d’esperanto. Possiblement tots eren a París ja uns dies abans quan el 28 de juliol els sorprengué l’esclat de la 1a guerra mundial i tots hagueren de tornar. Frederic Pujulà i Vallés, també representant de KEF al Xè congrés, que tenia nacionalitat francesa des d’un exili anterior pel seu catalanisme, va ser mobilitzat.

1915
Totes les associacions de Vilanova i la Geltrú van ajudar d’una manera o altra a la realització del VIè congrés de KEF. En el comitè organitzador hi havia com a vice-president el senyor Francesc Suñé, president de l’Ateneu i altres persones d’altres entitats. (textos Albert Virella (retrat) i VNG Bressol de l’Esperanto a Catalunya.)
En els IV Jocs Florals celebrats a Vilanova es premià la traducció a l’Esperanto de la poesia “Un dia de maig” de Víctor Balaguer, feta per Marià Solà.
La poesia “Els tres reis mags” de les germanes Rosell premiada en els IV Jocs Florals, l’han traduïda al català i es publica a la revista vilanovina d’art Themis impresa a la impremta Oliva i Cia.

Hi ha alguna notícia de que el congrés de Vilanova ja no es volia fer pel pessimisme que la 1a guerra mundial havia escampat. Els esperantistes vilanovins esperonats per KEF el van tirar endavant i va ser un èxit com hem vist però el moviment esperantista va quedar tocat, aquí i arreu i a partir d’aquesta data aquella força va minvant. Per postres el 14 d’abril del 1917 es mor el Dr. Zamenhof en mig d’una guerra més inhumana encara que les anteriors i ell deuria estar molt deprimit quan tota la seva vida l’havia dedicat al treball per la PAU.

1921
21 membres de l’Acadèmia Francesa de les Ciències subscriuen un resolució favorable a l’Esperanto.
15 de maig. visiten VNG Joan Amades amb altres directius de KEF i s’entrevisten amb les germanes Rosell i Gustau Galceran per veure les possibilitats de reanimar l’esperanto.
15-17 d’octubre. IXè congrés de KEF a Girona

Després de la 1a gran guerra a Espanya s’instaura la dictadura de Primo de Rivera i suposo que aquestes notícies no afavorien l’ambient necessari per a que propostes com l’Esperanto tiressin endavant.

Fins el 1930 el grup Laboro Esperanta va funcionar amb més o menys regularitat. Oscar Martí diu (en conversa amb Joan Inglada l'1-4-1994) que ell va ser caixer de la secció d'esperanto a l'Ateneu Vilanoví fins el 1937 quan hagué de marxar al ser cridat per anar al front. Afegeix que buscarà el quadern on enregistrava les cotitzacions i ens el portarà.

En el Diccionari Biogràfic de Puig Rovira esmentat he descobert que Xavier Garcia també assistia a les classes d’esperanto de l’Ateneu. No recordo si ell m’ho havia explicat això; el que si que em va dir és que ell va ser l’últim en abandonar l’Ateneu el 21/01/1939 avui fa 66 anys exactament abans de que entressin les forces franquistes i on després hi instal·laren la Falange i el SEU. (s/ Puig Rovira -que assistí a la conferència- i corroborat pel X. Garcia fill, el X. Garcia pare era al front el dia de l'entrada dels rebels a Vilanova, per tant aquesta informació es deu referir a una altra persona).

L’escolapi Josep Claramunt, en la crònica de la segona època, també diu que es van fer algunes classes d’esperanto al Foment l’any 1937. No ho aclareix però crec que deuria ser al Foment del Treball per altres referències que he trobat.

L’escolapi Josep Claramunt, en la crònica de la segona època, també diu que es van fer algunes classes d’esperanto al Foment l’any 1937

No hi ha notícies fins l'octubre de 1963 quan l'escolapi Josep Ma Claramunt organitzà un curs a l'Escola Pia. L'any següent es traslladaren al Foment Vilanoví. El 26 d'abril es celebrà el 6è aplec provincial esperantista a Vilanova i la Geltrú, amb motiu del qual en S. Masana realitzà els gravats al boix que són a l’exposició. A l'octubre de 1965 es traslladen a la nova construcció de la Biblioteca Balaguer de la plaça de la Vila sota petició de l'Ajuntament. Fins l'estiu del 1970, justament quan Claramunt fou nomenat rector de les escoles pies de Calella, l'activitat esperantista fou molt intensa: cursos, excursions, participació en congressos, etc. Sota la presidència d'Àngel Rutia i la col·laboració del professor Joan Bruno, es feu càrrec dels cursos del grup esperantista vilanoví, la senyora Dolors Andreu Massó que va mantenir dignament la torxa de la resistència durant la següent dècada.

El 1980 es celebrà el 22è Aplec Català d'Esperanto a la nostra vila i amb aquest motiu s'inaugurà el carrer Dr. Zamenhof. El cartell de l'aplec fou realitzat per Armand Cardona Torrandell, al que VNG acaba de dedicar un recordatori en motiu del 75è aniversari de naixement i 10è de la seva mort. Aquest cartell, que no va ser gaire apreciat en el seu moment ha estat molt valorat en els últims temps pels esperantistes i en especial pel crític vilanoví arrel de l’exposició de cartells de l’artista a la biblioteca que porta el seu nom. El grup s'havia reanimat a partir de l'entrada de Joan Inglada Roig. Es van fer cursos al local d'Esport i Lleure de Pirelli, a l'Agrupació Excursionista Talaia, a l'Escola d'Adults de Vilanova i a la de Les Roquetes.

El 1981 el Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer, essent president l'Oriol Pi de Cabanyes, aprovà la constitució de la Secció d'Esperanto. A l'octubre tingué lloc la participació del Grup de Titellaires L'Estaquirot en el Festival Internacional de Titelles en Esperanto de Zagreb, i pel maig de l'any següent una gira per Croàcia, a la que s'afegí l'actor Toni Albà, on presentaren l'espectacle "Tutilimundi" traduït a l'esperanto. Tant l'Estaquirot com Toni Albà seguiren un curs accelerat d'esperanto que els permeté actuar adequadament. La traducció de l'espectacle i els cursos de la Llengua Internacional van ser a càrrec de Joan Inglada, que participà en el Festival com actor del Grup.

Es van fer les exposicions: L'Esperanto i el Problema Lingüístic, La Projecció Exterior de la Cultura Catalana a través de l'Esperanto, destacant la dedicada l'any 1983 a l'Any Internacional de les Comunicacions, que fou visitada per la majoria de les escoles. Es van fer les Setmanes Internacionals de Vacances a Catalunya els 1984 i 85 a l'hotel Cèsar. El 1986 en Joan Inglada fou elegit President de l'Associació Catalana d'Esperanto.

El 1993, amb motiu de la reconstrucció/canvi de la Biblioteca Balaguer a Biblioteca Joan Oliva, el grup d'esperanto fou acceptat en el Centre Cívic de Sant Joan, on porta a terme les seves activitats actualment i durant el Carnaval del 1997 és hostatjat virtualment per Vilanova Virtual i posteriorment traspassat al web de l’Ajuntament.

Per acabar voldria insistir en que no té res a veure la història de l’esperanto d’abans de la 1a guerra mundial amb la de després. La primera va ser un fet social que va implicar tota la societat o bona part d’ella i l’altra només implica els esperantistes i això ha de constar i no se’ns ha d’escatimar com tantes coses se’ns escatimen.
^