L'esperanto és una llengua internacional desenvolupada amb l'objectiu de servir de mitjà de comunicació comú per sobre de les diferents cultures, amb una característica distintiva: la seva neutralitat, l'absència de privilegis per als parlants d'un idioma nacional concret.

L'inici de l'idioma se situa en l'any 1887, amb la publicació de la primera gramàtica pel metge jueu Ludwik Lejzer Zamenhof Zamenhof, a Varsòvia, en l'idioma rus.

L'esperanto es caracteritza per una gramàtica de tipus indoeuropeu, encara que més senzilla que la dels idiomes d'aquesta família, gairebé sense excepcions i amb un sistema de conjugacions o casos relativament poc complicat. La formació de les paraules s'aconsegueix mitjançant un sistema de composició de tipus aglutinant, amb un conjunt bastant desenvolupat de prefixos i sufixos; les arrels les prenen dels idiomes europeus més difosos (amb una presència molt elevada d'arrels llatines), el que ha dut a algunes persones a afirmar erròniament que es tracta d'una barreja d'idiomes; en realitat, no ho és més que qualsevol altre llenguatge desenvolupat, com el castellà.

Ludwik Lejzer Zamenhof (Bialystok, 15 de desembre de 1859 – Varsòvia, 14 d'abril de 1917). Metge oftalmòleg, amb un talent especial per a les llengües; en parlava tres de forma fluida: rus, polonès i alemany; en podia llegir tres sense dificultat: llatí, hebreu i francès, per no parlar del jueu-alemany (jiddisch), que va estudiar durant dos anys i sobre el qual va elaborar una gramàtica completa. De grec, anglès, italià i algunes altres llengües, en tenia només un coneixement bàsic. Però sempre va considerar el rus com la seva llengua materna (només en ella i en esperanto va escriure poesia).

A principis de 1898 es va instal·lar definitivament en el barri jueu de Varsòvia, on va exercir fins a la seva mort, el 14 d'abril de 1917, amb el pseudònim de Doktoro Esperanto (que en català és Doctor Esperança).



Definició adaptada del glossari del programa de l'obra de teatre Homebody/Kabul, on l'esperanto mateix hi té presència; un dels papers és un poeta tadjik, que escriu poemes d'esperanto i desitja lliurar-los a un corresponsal de Londres. Quan un altre actor li pregunta per què aprengué esperanto, li respon: perquè és una llengua sense cap mena d'història de violació o opressió al seu darrera.