L'esperanto és una llengua internacional desenvolupada amb
l'objectiu
de servir de mitjà de comunicació comú per sobre
de les diferents
cultures, amb una característica distintiva: la seva
neutralitat,
l'absència de privilegis per als parlants d'un idioma nacional
concret.
L'inici de l'idioma se situa en l'any 1887, amb la publicació de
la
primera gramàtica pel metge jueu Ludwik Lejzer Zamenhof
Zamenhof, a
Varsòvia, en l'idioma rus.
L'esperanto es caracteritza per una gramàtica de tipus
indoeuropeu,
encara que més senzilla que la dels idiomes d'aquesta
família, gairebé
sense excepcions i amb un sistema de conjugacions o casos relativament
poc complicat. La formació de les paraules s'aconsegueix
mitjançant un
sistema de composició de tipus aglutinant, amb un conjunt
bastant
desenvolupat de prefixos i sufixos; les arrels les prenen dels idiomes
europeus més difosos (amb una presència molt elevada
d'arrels
llatines), el que ha dut a algunes persones a afirmar
erròniament que
es tracta d'una barreja d'idiomes; en realitat, no ho és
més que
qualsevol altre llenguatge desenvolupat, com el castellà.
Ludwik Lejzer Zamenhof (Bialystok, 15 de desembre de 1859 –
Varsòvia,
14 d'abril de 1917). Metge oftalmòleg, amb un talent especial
per a les
llengües; en parlava tres de forma fluida: rus, polonès i
alemany; en
podia llegir tres sense dificultat: llatí, hebreu i
francès, per no
parlar del jueu-alemany (jiddisch),
que va estudiar durant dos anys i sobre el qual va elaborar una
gramàtica completa. De grec, anglès, italià i
algunes altres llengües,
en tenia només un coneixement bàsic. Però sempre
va considerar el rus
com la seva llengua materna (només en ella i en esperanto va
escriure
poesia).
A principis de 1898 es va instal·lar definitivament en el barri
jueu de
Varsòvia, on va exercir fins a la seva mort, el 14 d'abril de
1917, amb
el pseudònim de Doktoro Esperanto (que en català
és Doctor Esperança).
Definició adaptada del glossari del
programa de l'obra de teatre Homebody/Kabul,
on l'esperanto mateix hi té presència; un dels papers
és un poeta
tadjik, que escriu poemes d'esperanto
i desitja lliurar-los a un corresponsal de Londres. Quan un altre actor
li pregunta per què aprengué esperanto, li respon: perquè és una llengua
sense cap mena d'història de violació o opressió
al seu darrera.