DOMINAR LES LLENGÜES QUE ENS
DOMINEN
(homenatge a les germanes Rosell)
Les germanes Rosell eren unes activistes culturals, il·lustrades
pedagogues i mestres de català i també d’esperanto. De
fet entre els
anys 1909 i 1939 van ensenyar esperanto al local de Laboro Esperanta
(treball esperantista) i a l’Ateneu i van participar en infinitat
d’activitats i esdeveniments esperantistes a Catalunya i a Europa.
Podem deduir que si l’Eulàlia i la Teresa Rosell es van
preocupar tant
de l’esperanto com de la cultura popular catalana, col·laborant
estretament amb Joan Amades per al costumari i les tradicions i
també,
amb l’ajut de la Ciona, recuperant danses i cançons del folklore
local
que lliuraren a l’Orfeó Català, només podia ser
perquè tenien clara la
necessitat de defensa de la diversitat.
Avui dia 15 de desembre de 2004 és el dia internacional de
l’esperanto
–el 15
de desembre del 1859 va néixer el seu fundador, el Dr.
Zamenhof i
avui, elegit a l’atzar, la professora Providència Garcia
presenta el
“Retrat
de les Germanes Rosell”,
Segur que elles estarien contentíssimes de saber que el petit
homenatge
que Vilanova les ret amb “el seu retrat” tingui lloc aquest dia;
només
cal que parleu amb l’Óscar
Martí, que va ser alumne seu i l’últim
tresorer de la secció d’esperanto de l’Ateneu el 1937 i us en
farà cinc
cèntims.
I estarien contentes sobretot perquè l’any 1939 s’acabà
tot el que
elles estimaven i avui veurien com estem en una situació de
franca
recuperació, malgrat totes les dificultats, tant de la cultura
catalana
com de l’esperanto que no tant sols ha superat les turbulències
històriques del segle XX, sinó que s’ha adaptat totalment
a la societat
xarxa. (Biblioteca Virtual–Notícia de la digitalització
de 15 milions
de llibres per Google)
---------------------------------
És present entre les cent traduccions del cercador més
potent
d’Internet, el Google, i
això no
és casual; la seva antiguitat a la
xarxa té experiències precursores com Fidonet,
Compuserve, Bitnet i
l’Earn, que han consolidat una de les comunitats internautes més
homogènies i pioneres. I és que de fet per als
esperantistes acostumats
a la transnacionalitat, Internet és un element més de la
nostra
intrínseca comunicació global. Si cerquem la paraula
esperanto a Google
obtenim més de dos milions de resultats, entre les que hi ha les
possibilitats de descarregar llibres electrònics o consultar la
versió
esperantista de l’enciclopèdia lliure Wikipedia.
Tenim la distribució
Debian de Linux en
esperanto, també hi trobarem Le
Monde Diplomatique
en la llengua internacional. Vinilkosmo
fa deu anys que edita música en
esperanto original i traduïda amb grups musicals i cantautors de
molt
alta qualitat i també la comercialitza per Internet. Hi trobem
emissores de ràdio,
Skrablo, xats,
cursos d’esperanto a
partir del
català i la possibilitat d’organitzar-se els viatges a
través del
Pasporta Servo
reservant habitació a cases d’esperantistes de tot el
món, de franc o gairebé, amb la condició de parlar
esperanto, com van
fer Manel Vinyals i Joaquim Marcoval de la Sénia en el seu viatge al
voltant del món en 79 dies sense pujar a cap avió. A
Vilaweb s’hi
troben les cròniques en català i esperanto.
L’article ja queda obsolet doncs des de finals de novembre Indymedia
Barcelona també es publica en esperanto com ja fa alguns
anys ho fa
Indymedia Brasil. Aquestes notícies són molt
reconfortants en un món on
la força de les tendències uniformistes ens tenen molt
preocupats i
d’alguna manera són com un simbòlic homenatge a tots els
pioners que
van veure molt clar la necessitat de la llengua internacional ara fa un
segle i que hi van dedicar tants esforços.
Enguany, els esperantistes de la nostra ciutat, també estem fent
un
esforç per contribuir al treball de les germanes Rosell. El
dissabte
dia 11, a la biblioteca Cardona Torrandell, el conte d’El ratolí
i el
lleó, que es llegirà en moltes llengües, dins dels
actes al voltant de
l’exposició LES LLENGÜES, UN GRAN TRESOR, exposició
itinerant del
Comitè de seguiment de la declaració universal dels drets
lingüístics,
també es llegirà en esperanto. A partir del dia 4 de
gener de 2005 i
durant tot el mes, aquest cop a la biblioteca Joan Oliva, es
farà una
exposició de llibres i música en esperanto i també
de llibres en català
que s’hi relacionen. El dia 15 es farà un taller
d’introducció a la
llengua internacional, i el dia 21 tindrà lloc una xerrada
explicativa
sobre l’esperanto i una altra sobre la seva història a Vilanova
i es
presentaran alguns llibres, entre ells el llibre del centenari, "Els
inicis del moviment esperantista a Catalunya" de Francesc Poblet,
membre del Consell del Departament d'Història
Contemporània de la UB.
Aquest llibre s'ha editat en bilingüe, català–esperanto, i
l'Associació
Catalana d'Esperanto ha decidit fer-ne donació a biblioteques.
Al final
de l’acte es mostrarà la situació de l’esperanto a
Internet i
s’invitarà a navegar-hi mitjançant els ordinadors de la
biblioteca.
De fet hi ha un consens ampli en la necessitat de l’aplicació de
l’esperanto, el que sembla difícil és trobar la manera de
fer-ho. Als
anys 80 del segle passat una empresa holandesa BSO (ara Atos Origin) amb
subvenció de la
Comunitat Europea va desenvolupar un projecte de traducció
automàtica
assistida que feia servir l’esperanto com a llengua pont i així
amb dos
mòduls per a cada llengua, un per a traduir de la llengua
comunitària a
l’esperanto i un altra per a traduir de l’esperanto a la llengua
comunitària teníem traducció automàtica de
tots els documents de la
comunitat; si suposem seixanta llengües europees, amb 120
mòduls en
tenim prou, quan amb els sistemes directes, de cada llengua a cada
llengua necessitaríem 3600 mòduls. L’estalvi
econòmic (97%) és evident.
La simplicitat del primer respecte al segon es pot intuir i per tant
l’eficàcia –les coses senzilles ho són més.
Ara fa unes setmanes, a l’Associació
Catalana d’Esperanto vam rebre un
correu electrònic d’un militant de l’Esquerra Republicana, que
tampoc
és esperantista, en el que ens enviava una proposta semblant per
aplicar-la, a més dels documents, també als
intèrprets: Que cada
diputat
parli la seva llengua i per a cada llengua un intèrpret que
tradueixi
de la llengua comunitària, a l’esperanto, i de l’esperanto a la
llengua
comunitària –potser caldrien dos intèrprets per llengua
per a fer-ho
ben fet. La interpretació no seria directa però
això ara ja passa en
casos de llengües amb escassetat d’intèrprets i es fa
servir l’anglès
de llengua intermèdia.
La U.E. haurà de pagar, a partir d’enguany, 140 milions d’euros
cada
any del seu pressupost per a les traduccions i interpretacions.
L’estalvi per a les traduccions i les interpretacions, avui amb 25
membres i 20 llengües oficials, seria molt gran utilitzant
l’esperanto,
i es podria fer sense discriminar ningú.
Només proposaria incentivar tant el bilingüisme passiu, que
precisaria
només d’intèrpret a l’esperanto, com el bilingüisme
actiu i així cada
membre pagaria segons gastés: tota la quota, la meitat o cap
segons
necessités dos, un o cap intèrprets.
------------------------------------
Podem enarborar banderes i cridar proclames mítiques de
germandat
humana, que no és dolent, però racionalment cal tenir
clar que l'únic
que pretén l’esperanto és tenir un ús limitat a
les relacions
internacionals, de manera que faci de pont entre totes les
llengües
existents i que les preservi pel bé de la diversitat cultural.
Tot això
independentment del nombre de parlants de cada llengua i de la
potència
de les economies i dels exèrcits que les hi donen suport.
Amb això es donaria el primer pas per a fer de les relacions
internacionals unes relacions normals mitjançant l’esperanto i
llavors
cada poble podria desenvolupar-se amb normalitat amb la seva llengua
sense l’estrès que representa voler dominar les llengües
que ens
dominen.
-----------------------------
Cadascú de nosaltres –els que ens agrada pensar globalment i
actuar
localment– conseqüents amb nosaltres mateixos hem de fer propostes
com
ara la del senyor David Crystal catedràtic honorari de
lingüística en
la Universitat de Gal·les (Bangor) i president de la National
Literacy
Association (Associació Nacional per a l'Alfabetització)
del Regne
Unit, entre d’altres ocupacions, a EL PAÍS de Catalunya, del 9
d’octubre de 2004, sobre una Casa de les Llengües. Deia que si
t’interessa l'art, a totes les grans ciutats del món
podràs trobar una
galeria d'art. Si t’interessa la història natural, no et
costarà gaire
trobar un museu de ciències naturals o visitar un parc
zoològic. Si el
que més t’interessa és la ciència i la tecnologia,
assegura que, no
molt lluny, tens un museu de la ciència. Però si
t’interessa el
llenguatge i les llengües del món, on pots anar?
El món no té un gran equipament públic que exposi
la riquesa, la
diversitat i la història del llenguatge humà. No existeix
cap museu,
exposició o galeria dedicats exclusivament i permanentment a
explicar
què és el llenguatge, com funciona i com s'usa.
Tanmateix, és la
llengua el que ens fa humans, la que determina la nostra identitat, la
que ens permet comunicar-nos. És un tema de conversa
quotidià, tant si
es parla de paraules noves, de quin nom se li posarà a un nen o
dels
canvis en la gramàtica i la pronunciació. Com hem pogut
ignorar-ho
durant tant temps? Per què ho continuem ignorant? I acabava
l’article
proposant com a seu la ciutat que ja té Linguapax, organització
dedicada a les llengües, la ciutat que va tenir un Fòrum
amb una
exposició dedicada a les veus, una ciutat amb un entorn sensible
a les
llengües, etc.
Dons bé, afortunadament el 30 de novembre passat el govern de
Catalunya
ha aprovat la creació de la Casa
de les Llengües, la qual ha
d'esdevenir una seu internacional de les llengües del món,
que en
permeti l'arxiu i l'estudi, i en faciliti la preservació i
l'ús, com a
vehicle de comunicació, civilització i diàleg, com
a patrimoni cultural
de la humanitat, i com a dret inalienable de les persones i les
comunitats lingüístiques.
Joan Inglada Roig
Grup d’Esperanto de Vilanova