^

DOMINAR LES LLENGÜES QUE ENS DOMINEN
(homenatge a les germanes Rosell)

Les germanes Rosell eren unes activistes culturals, il·lustrades pedagogues i mestres de català i també d’esperanto. De fet entre els anys 1909 i 1939 van ensenyar esperanto al local de Laboro Esperanta (treball esperantista) i a l’Ateneu i van participar en infinitat d’activitats i esdeveniments esperantistes a Catalunya i a Europa.
Podem deduir que si l’Eulàlia i la Teresa Rosell es van preocupar tant de l’esperanto com de la cultura popular catalana, col·laborant estretament amb Joan Amades per al costumari i les tradicions i també, amb l’ajut de la Ciona, recuperant danses i cançons del folklore local que lliuraren a l’Orfeó Català, només podia ser perquè tenien clara la necessitat de defensa de la diversitat.
Avui dia 15 de desembre de 2004 és el dia internacional de l’esperanto –el 15 de desembre del 1859  va néixer el seu fundador, el Dr. Zamenhof i avui, elegit a l’atzar, la professora Providència Garcia presenta el “Retrat de les Germanes Rosell”,
Segur que elles estarien contentíssimes de saber que el petit homenatge que Vilanova les ret amb “el seu retrat” tingui lloc aquest dia; només cal que parleu amb l’Óscar Martí, que va ser alumne seu i l’últim tresorer de la secció d’esperanto de l’Ateneu el 1937 i us en farà cinc cèntims.
I estarien contentes sobretot perquè l’any 1939 s’acabà tot el que elles estimaven i avui veurien com estem en una situació de franca recuperació, malgrat totes les dificultats, tant de la cultura catalana com de l’esperanto que no tant sols ha superat les turbulències històriques del segle XX, sinó que s’ha adaptat totalment a la societat xarxa. (Biblioteca Virtual–Notícia de la digitalització de 15 milions de llibres per Google)
---------------------------------
És present entre les cent traduccions del cercador més potent d’Internet, el Google, i això no és casual; la seva antiguitat a la xarxa té experiències precursores com Fidonet, Compuserve, Bitnet i l’Earn, que han consolidat una de les comunitats internautes més homogènies i pioneres. I és que de fet per als esperantistes acostumats a la transnacionalitat, Internet és un element més de la nostra intrínseca comunicació global. Si cerquem la paraula esperanto a Google obtenim més de dos milions de resultats, entre les que hi ha les possibilitats de descarregar llibres electrònics o consultar la versió esperantista de l’enciclopèdia lliure Wikipedia. Tenim la distribució Debian de Linux en esperanto, també hi trobarem Le Monde Diplomatique en la llengua internacional. Vinilkosmo fa deu anys que edita música en esperanto original i traduïda amb grups musicals i cantautors de molt alta qualitat i també la comercialitza per Internet. Hi trobem emissores de ràdio, Skrablo, xats, cursos d’esperanto a partir del català i la possibilitat d’organitzar-se els viatges a través del Pasporta Servo reservant habitació a cases d’esperantistes de tot el món, de franc o gairebé, amb la condició de parlar esperanto, com van fer Manel Vinyals i Joaquim Marcoval de la Sénia en el seu viatge al voltant del món en 79 dies sense pujar a cap avió. A Vilaweb s’hi troben les cròniques en català i esperanto.
L’article ja queda obsolet doncs des de finals de novembre Indymedia Barcelona també es publica en esperanto com ja fa alguns anys ho fa Indymedia Brasil. Aquestes notícies són molt reconfortants en un món on la força de les tendències uniformistes ens tenen molt preocupats i d’alguna manera són com un simbòlic homenatge a tots els pioners que van veure molt clar la necessitat de la llengua internacional ara fa un segle i que hi van dedicar tants esforços.
Enguany, els esperantistes de la nostra ciutat, també estem fent un esforç per contribuir al treball de les germanes Rosell. El dissabte dia 11, a la biblioteca Cardona Torrandell, el conte d’El ratolí i el lleó, que es llegirà en moltes llengües, dins dels actes al voltant de l’exposició LES LLENGÜES, UN GRAN TRESOR, exposició itinerant del Comitè de seguiment de la declaració universal dels drets lingüístics, també es llegirà en esperanto. A partir del dia 4 de gener de 2005 i durant tot el mes, aquest cop a la biblioteca Joan Oliva, es farà una exposició de llibres i música en esperanto i també de llibres en català que s’hi relacionen. El dia 15 es farà un taller d’introducció a la llengua internacional, i el dia 21 tindrà lloc una xerrada explicativa sobre l’esperanto i una altra sobre la seva història a Vilanova i es presentaran alguns llibres, entre ells el llibre del centenari, "Els inicis del moviment esperantista a Catalunya" de Francesc Poblet, membre del Consell del Departament d'Història Contemporània de la UB. Aquest llibre s'ha editat en bilingüe, català–esperanto, i l'Associació Catalana d'Esperanto ha decidit fer-ne donació a biblioteques. Al final de l’acte es mostrarà la situació de l’esperanto a Internet i s’invitarà a navegar-hi mitjançant els ordinadors de la biblioteca.

De fet hi ha un consens ampli en la necessitat de l’aplicació de l’esperanto, el que sembla difícil és trobar la manera de fer-ho. Als anys 80 del segle passat una empresa holandesa BSO (ara Atos Origin) amb subvenció de la Comunitat Europea va desenvolupar un projecte de traducció automàtica assistida que feia servir l’esperanto com a llengua pont i així amb dos mòduls per a cada llengua, un per a traduir de la llengua comunitària a l’esperanto i un altra per a traduir de l’esperanto a la llengua comunitària teníem traducció automàtica de tots els documents de la comunitat; si suposem seixanta llengües europees, amb 120 mòduls en tenim prou, quan amb els sistemes directes, de cada llengua a cada llengua necessitaríem 3600 mòduls. L’estalvi econòmic (97%) és evident. La simplicitat del primer respecte al segon es pot intuir i per tant l’eficàcia –les coses senzilles ho són més.
Ara fa unes setmanes, a l’Associació Catalana d’Esperanto vam rebre un correu electrònic d’un militant de l’Esquerra Republicana, que tampoc és esperantista, en el que ens enviava una proposta semblant per aplicar-la, a més dels documents, també als intèrprets: Que cada diputat parli la seva llengua i per a cada llengua un intèrpret que tradueixi de la llengua comunitària, a l’esperanto, i de l’esperanto a la llengua comunitària –potser caldrien dos intèrprets per llengua per a fer-ho ben fet. La interpretació no seria directa però això ara ja passa en casos de llengües amb escassetat d’intèrprets i es fa servir l’anglès de llengua intermèdia.
La U.E. haurà de pagar, a partir d’enguany, 140 milions d’euros cada any del seu pressupost per a les traduccions i interpretacions. L’estalvi per a les traduccions i les interpretacions, avui amb 25 membres i 20 llengües oficials, seria molt gran utilitzant l’esperanto, i es podria fer sense discriminar ningú.
Només proposaria incentivar tant el bilingüisme passiu, que precisaria només d’intèrpret a l’esperanto, com el bilingüisme actiu i així cada membre pagaria segons gastés: tota la quota, la meitat o cap segons necessités dos, un o cap intèrprets.
------------------------------------
Podem enarborar banderes i cridar proclames mítiques de germandat humana, que no és dolent, però racionalment cal tenir clar que l'únic que pretén l’esperanto és tenir un ús limitat a les relacions internacionals, de manera que faci de pont entre totes les llengües existents i que les preservi pel bé de la diversitat cultural. Tot això independentment del nombre de parlants de cada llengua i de la potència de les economies i dels exèrcits que les hi donen suport.
Amb això es donaria el primer pas per a fer de les relacions internacionals unes relacions normals mitjançant l’esperanto i llavors cada poble podria desenvolupar-se amb normalitat amb la seva llengua sense l’estrès que representa voler dominar les llengües que ens dominen.
-----------------------------
Cadascú de nosaltres –els que ens agrada pensar globalment i actuar localment– conseqüents amb nosaltres mateixos hem de fer propostes com ara la del senyor David Crystal catedràtic honorari de lingüística en la Universitat de Gal·les (Bangor) i president de la National Literacy Association (Associació Nacional per a l'Alfabetització) del Regne Unit, entre d’altres ocupacions, a EL PAÍS de Catalunya, del 9 d’octubre de 2004, sobre una Casa de les Llengües. Deia que si t’interessa l'art, a totes les grans ciutats del món podràs trobar una galeria d'art. Si t’interessa la història natural, no et costarà gaire trobar un museu de ciències naturals o visitar un parc zoològic. Si el que més t’interessa és la ciència i la tecnologia, assegura que, no molt lluny, tens un museu de la ciència. Però si t’interessa el llenguatge i les llengües del món, on pots anar?
El món no té un gran equipament públic que exposi la riquesa, la diversitat i la història del llenguatge humà. No existeix cap museu, exposició o galeria dedicats exclusivament i permanentment a explicar què és el llenguatge, com funciona i com s'usa. Tanmateix, és la llengua el que ens fa humans, la que determina la nostra identitat, la que ens permet comunicar-nos. És un tema de conversa quotidià, tant si es parla de paraules noves, de quin nom se li posarà a un nen o dels canvis en la gramàtica i la pronunciació. Com hem pogut ignorar-ho durant tant temps? Per què ho continuem ignorant? I acabava l’article proposant com a seu la ciutat que ja té Linguapax, organització dedicada a les llengües, la ciutat que va tenir un Fòrum amb una exposició dedicada a les veus, una ciutat amb un entorn sensible a les llengües, etc.
Dons bé, afortunadament el 30 de novembre passat el govern de Catalunya ha aprovat la creació de la Casa de les Llengües, la qual ha d'esdevenir una seu internacional de les llengües del món, que en permeti l'arxiu i l'estudi, i en faciliti la preservació i l'ús, com a vehicle de comunicació, civilització i diàleg, com a patrimoni cultural de la humanitat, i com a dret inalienable de les persones i les comunitats lingüístiques.

Joan Inglada Roig
Grup d’Esperanto de Vilanova