^

Cristòfol Juandó Rafecas (1848-1917).
Un aviador pioner de Vilanova i el Geltrú.

D'una sintesi del treball d'un historiador local Albert Tubau que rebé accèssit d'investigació comarcal "Egeni Molero-1996" extrec un resum amb el propòsit de divulgar aquella curiosa història.

La trajectòria de Juandó defineix un punt de flexió que separa dues etapes clarament diferenciades: prosperitat i decadència. Al primer capítol era el Juandó financer; experimentat en operacions borsàries, accionista de l'empresa del ferrocarril de Barcelona a Vilanova i a Valls (1878) i un d'entre el cinc primers accionistes majoritaris del banc de Vilanova (1881), a més a més d'unes altres activitats plenament meritòries.

Llavors Juandó era un bonvivant. Malgastador i arrauxat.. Les seves extravagàncies contribuïen a la debilitació de la seva riquesa. La fallida dels primers anys 80 l'instal·là en la dekadència. Va canviar radicalment la seva vida. Des de 1885 es va dedicar a la invenció i a la creativitat. Se'l considera l'inventor dels soldats de plom i de joguines antigues. Creà l'empresa "El Genio Mecánico" (el geni mecànic) on un produïa figures de plom i llauna. Al mateix temps es dedicà a la construcció de curiosos estels.

A l'Ekspozicio Universal de 1998 va ser premiat per un model de molí de vent. No obstant això, aquella etapa de la seva vida va estar condicionada a la creació de l'"Aviador Juandó". Era un aparell de vol inventat per ell, el "Multíptero" o "Flugilarilo" que funcionava per mitjà d'un grup d'ales i un motor de 24 caballs de potència.

A la cinquena pàgina d'una carta de vint-i-tres al "Parque Aerosático del Ejército" (parc aerostàtic de l'exèrcit), datada a Barcelona el mes de maig de 1911, textualment aclaria: "Le llamo Multíptero derivado del griego que quiere decir muchas alas y Fluguilarilo derivado de la lengua Universal Esperanto que descompuesta la palabra empezando por el final tal cual debe ser quiere decir "o" terminación, "il" instrumento, máquina o aparato, "ar" reunión o conjunto, "il" instrumento, "Flugu" radical del verbo volar, y en conjunto Máquina compuesta de varios instrumentos o alas para volar".

El 1903 els germans Wright inauguraven l'era de l'aviació. Obres monogràfiques sobre aeronàutica consideren Juandó com un dels pioners. Sense els mitjans econòmics necessaris, desviats en un mal moment, Juandó intentà construir un prototip de l'aparell per demostrar la seva possibilitat tècnica. Utilitzà la seva oficina com a director del diari "Las Notícias" (les notícies) per a divulgar l'invent. També se'n van fer ressó publicacions com "La Renaixença" .

El 1901 creà l'empresa "Compañia Universal de Navegación Aérea" (companyia universal de navegació aèrea) amb el propòsit d'emetre talons de subscripció i finançar-lo. El 1900 havia publicat el llibret "La Navegación Aérea. Aviación".

El nostre home s'afanyà a patentar els seus models d'avions i populars. El 1902 dirigí una carta d'algunes línies al senyor Sagasta, com a president del Consell de Ministres. L'any següent adreçà una extensa carta al rei Alfonso XII. Començava amb aquella expressió: "... "Luchando penosamente con la incredulidad del vulgo ... ".

?Juandó fonamentava els seus coneixements tècnics en l'observació de la natura i molt cocretament sobre el vol de l'Apuso. Era membre del Club Aeri de França. El 1904 publicà el llibret "Navegación Aérea. Avegación", on aclaria: "L'autor d'aquest treball reserva el dret de reproducció i el de traducció i el de fer-lo traduir a totes les llengües, fins i tot a la llengua universal esperanto, i... ".

La recerca sobre un ajut financer no resultà fructífer. Observà impotent com succeiren els èxits en la concurrència aeronàutica mundial. Des dels vols pioners a la important evolució aviadora durant la primera guerra mundial.

En els darrers anys, Juandó multiplicà els seus esforços en la recerca de la subvenció desitjada. Cartes al Servei Aerostàtic de l'Exèrcit, a la Intel·ligència de l'Estat Major, a la Casa Reial, al Comte de Romanones, o als representants de governs exteriors com els britànics. Sempre rebè el no com a resposta. Informes i reports judicials desaconsellaven l'afer.

Juandó sovint parla del calvari de l'inventor. Arribà als seus últims dies debilitat a causa del fracàs i pobre com ratolí d'església, segons una glossa després de mort a la gaseta "L'Esquella de la Torratxa". Moria el febrer 1917 a casa seva a la Vila de Gràcia.

Cristofol Juandó, financer i inventor. La seva contribució a les empreses del ferrocarril i del Banc del Vilanova i el seu paper de pioner en el desplegament de l'aviació li donen un mèrit digne de reconeixement. Homenatge als que es movien al límit no precís entre el geni i la demència¸ entre la valentia i la lucidesa del boig.