^

Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar
http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marc/index.htm

Una diferència entre l'esperanto i el marc de referència europeu és que l'esperanto es planteja la salvaguarda i afavoriment de la diversitat lingüística i el marc es planteja com a resposta a la diversitat (la manera com alleugerir el patiment).

Tanmateix en el capítol 1 es diu "... El ric patrimoni que representa la diversitat lingüística i cultural d’Europa constitueix un recurs comú valuós que convé protegir i desenvolupar, i s’imposen esforços considerables en l’àmbit de l’educació a fi que aquesta diversitat, en lloc de ser un obstacle per a la comunicació, esdevingui una font d’enriquiment i de comprensió recíproques.

Només amb un millor coneixement de les llengües modernes europees s’aconseguirà facilitar la comunicació i la interacció entre europeus de llengua materna diferent i, per tant, afavorir la mobilitat, la comprensió recíproca i la cooperació a Europa i vèncer els prejudicis i la discriminació."

Això seria veritat si fòssim capaços d'aprendre les 60 llengües d'Europa. Sinó, de què serveix per a afavorir la diversitat lingüística a fi que aquesta diversitat, en lloc de ser un obstacle per a la comunicació, esdevingui una font d’enriquiment i de comprensió recíproques, que un europeu parli, p. exem. holandès, alemany, italià polonès, francès, espanyol i anglès, quan visiti Sèrbia, Croàcia, Hongria, Txèquia, Escòcia, Catalunya, Bretanya, Occitània, Euskadi, Galícia, Portugal i tants i tants altres països europeus on la llengua pròpia és una altra? Es pot trobar amb molts catalans que només entenguin català i castellà o fins i tot amb algú que sàpiga a més a més euskera, occità, tamazight, francès, portuguès i croata i així han d'acabar parlant en espanyol o en francès i per tant d'afavorir la diversitat lingüística a fi que aquesta diversitat, en lloc de ser un obstacle per a la comunicació, esdevingui una font d’enriquiment i de comprensió recíproques, res de res.

Els humans -fins i tot els interessats en qüestions socials- parlem molt i tot ho "solucionem" dient que el que cal és agafar consciència i no som capaços de donar i aplicar solucions reals, com per exemple la renda bàsica per a l'eradicació de la pobresa. Les lleis de paritat per a aconseguir la igualdat de drets home-dona potser és l'única decisió correcte per a un dels temes que són objecte de la injustícia. Cal que les dones ocupin llocs que fins ara només ocupaven els homes i que n'aprenguin equivocant-se com s'han equivocat els homes i no si val a dir que que la discriminació positiva només s'ha d'aplicar en cas d'igualtat de capacitats. Lleis de paritat, renda bàsica, esperanto, etc, són eines per a solucionar problemes socials. L'esperanto no només és l'eina per a la democràcia lingüística sinó que és l'eina per a la protecció i afavoriment de la diversitat lingüística impedint la mortaldat actual que si no s'hi posa remei acabarà amb la vida del 90% de les llegües actualment vives.

La consciència no es transment automàticament a la següent generació; al món occidental el 50% dels votants voten els uniformistes aculturitzadors i les persones preparades i capaces que podrien treballar per a una societat plural, els paga millor l'empresa privada que el que podríen guanyar si es dediquèssin a la "cosa pública" i a més amb molts menys maldecaps.

Agafar consciència del problema no és suficient; cal legislar, cal decisió política. El sufragi universal, els drets a l'assistència mèdica, a l'educació bàsica, etc, sense legislació, sense decisió política, tothom en tindria consciència però les dones no votarien i els pobres no tindrien ni assistència mèdica ni escola.

La protecció del medi ambient i concretament l'aprofitament i l'evitació de la malversació de l'aigua; el pantà de Canelles, el més gran d'Europa quan el van construir a mitjans s. XX, el regadiu per inundació del secà reconvertit de la plana de Lleida l'ha buidat en un any; no crec que jo el torni a veure ni mig ple en el que em resta de vida que pot ser mig segle si no em moro abans.

Tots els blocs de pisos tenen parkings subterrànis. Perquè no tenen cisternes per recollir l'aigua de la pluja ni que sigui per aigua de neteja o per regar el jardí? Fins que els polítics no prenguin les decisions oportunes per a que els inconscients pagesos i arquitectes-constructors-promotors no facin més bestieses, fins que no es legisli adequadament patirem per l'aigua.

Som nosaltres, els esperantistes organitzats, que hem de presentar les nostres argumentacions als polítics més afins a les nostres posicions, de tal manera que no tan sols no pugui perjudicar la seva trajectòria sinó fins i tot que amb costos inferiors a altres qüestions pròximes amb les que es puguin basar o comparar, ofereixi resultats superiors pràctics i formatius adobats amb valors democràtics.

Cap a la pre-victòria final!!!

És que no és possible proposar quelcom innovador? És que no és possible proposar entre les possibilitats d'elegir una quarta llengua que els estudiants tinguin dret d'elegir aprendre esperanto per internet? És que no és possible organitzar un aprenentatge per internet de nivell universitari amb el suport de la Lliga Internacional de Mestres Esperantistes (ILEI), l'Acadèmia d'Esperanto, l'Acadèmia Internacional de les Ciències de Sant Marino, la Universitat de Paderborn, etc, a través dels llocs web http://www.lernu.net, http://www.edukado.net, etc? És que no és possible "normativitzar" universitariament els nostres medis i mitjans "acadèmics"? És que no seria possible implementar la nostra UOI (Universitat Oberta Internacional)?

Evidentment, els mètodes estarien dins de la normativa del Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar.

Einstein definí la bogeria així: "fer la mateixa cosa una i altra vegada i esperanr-ne resultats diferents". No fem més el boig doncs! Fem quelcom totalment diferent, TOTALMENT INNOVADOR!!!

Defensem el plurilingüisme; que cada europeu aprengui quatre llengës, però:

Què fan els angloparlants de naixement mentre la resta del món es trenca el cap intentant imitar-los, no només, com ells parlen, sinó també com  percepten el món?
...
Potser la Unió Europea no seria més democràtica si els angloparlants de naixement necessitessin pensar que existeixen altres parlants d'altres llengües a la Europa Unida?
...
Quants diners i quant temps l'Europa Unida estalviaria se Europa tingués una interllengua?
...

Per tal que qualsevol llengua visqui necessita ser la llengua vehicular de la comunitat. Els governants d'Espanya són de cultura castellana i si ells no tenen cura de que el català sigui la llengua vehicular en els països catalans i l'euskara a Euskadi, aquestes llengües desapareixeran. Així si els governants espanyols no defensen les altres llengües, els parlants conscients de l'euskara i del català sempre viuran en conflicte amb Espanya fins a la mort de les seves cultures minoritzades.

Puig que tenim el deure de ser feliços i constatem la mediocritat de la humanitat irremissiblement demanem la eutanàsia de les cultures minoritzades i ens adherim directament a les cultures grans com l'espanyola, la francesa, l'anglesa o la xinesa.

Naturalment,  abandonem l'esperanto puig que impedeix avançar. Si teniu problemes de consciència apunteu-vos al Moviment Internacional Anacional. Els seus membre es troben fàcilment ja que pertanyen a les esmentades cultures grans de naixement o ideològicament i sempre parlen de justícia, neutralitat, pau, etc. Entretant la CULTURA es mora.

Quin és l'objecte de l'esperantismo? Naturalment esdevenir llengua internacional. Però per què lèsperanto i no l'anglès? Perquè l'esperanto ésneutral. Què significa ser neutral? Què és neutralisme? És que el neutralisme és "laiser fair" o interferir per corregir les injustícies? L'esperantisme ha d'actuar mitjantçant la discriminació positiva? És que només ha de substituir l'anglès? Ha d'actuar per inèrcia o a contracorrent? Vet ací les preguntes que responguè Abel Montagut en un document per a Linguapax 2004.

L'europarlamentari Bernat Joan i Marí­, del grup Europa dels Pobles, estas militant d'ERC. En ocasió de les eleccions europees on va ser elegit, respongé a una pregunta sobre la nostra llengua: "Sin ambiguedades: apoyaré todo cuanto se refiera a la promoción del esperanto. Considero que serí­a la lengua más "neutra" para desenvolverse en el contexto europeo."