EL PEN CLUB D'ESPERANTO

Veu guia del món literari, el PEN Club Internacional (Poets', Essayists', and Novelists' Club), agrupa poetes, assagistes, novel·listes, narradors, crítics, traductors, redactors. Els seus membres formen un cercle per a donar suport a l'art d'escriure i a la defensa de la llibertat d'expressió.

El PEN Club Internacional actua com una organització no governamental apartidista, en tots els continents a través dels seus 116 centres en uns noranta estats.

Fundat a Londres el 1921, el PEN és un fòrum on els escriptors es reuneixen amicalment per a discutir sobre el seu treball. també és la veu parlant en nom dels artistes silenciats en el propi país.

Basat sobre fronteres estatals, ja a l'abril del 1922, va passar als límits ètnics amb la fundació del PEN Club català; i ens els anys 30 l'organització inclogué les diàspores amb el reconeixement del PEN Club Jueu de Vilnius; amb aquesta característica hi anaren entrant l'Armeni, el Kurd, el Gitano...

En l'actual PEN Club Internacional existeixen també diversos Centres d'escriptors a l'exili, sense referència lingüística unitària. En el seu si hi funcionen diversos comitès. El d'escriptors empresonats treballa com a branca intel·lectual d'Amnistia Internacional: És digne d'assenyalar que entre els tres principals "clients" des de fa molts anys sempre hi són Turquia i Vietnam, mentre que la Unió Soviètica (després de la perestroica) cedí el lloc a la Xina Popular... Són també molt actius el Comitè de la Dona i el Comitè per la Pau. Un rol menys important correspon al Comitè de Traduccions i Drets lingüístics.

En el PEN Club Internacional l'element anglosaxó és tant característic com a l'ONU i a la UNESCO. El PEN Club d'Esperanto se'l podria situar, a priori, entre els diaspòrics, però a part d'aquesta característica casual, el que si pot aportar aquest grup com a novetat, és el concepte de la transnacionalitat, l'home -l'individu- en relació a la resta, a través de i més enllà de.