17-SINTAXI.
La sintaxi és aquella part de la gramàtica
que s'ocupa de la frase. La frase conté un pensament humà
acabat i consisteix d'una o vàries proposicions. La frase que consta
d'una proposició s'anomena simple, - la que consta de dues o més
proposicions, s'anomena frase complexa.
18-LA FRASE SIMPLE.
Frase primitiva.- Consisteix només dels dos elements principals:
Subjecte i Predicat:
Varis predicats: La knabo ludis, serchis, petolis.
Frase el.líptica.- És
la que li manca un dels elements principals.
19-EL TIPUS DE FRASE SEGONS EL TO DE LA
PARLA.
La frase indicativa comunica un fet o la seva
negació:
La indicació pot ser,
| condicional: | Mi nepre irus tien. |
| incerta: | La knabo, shajnas, jam foriris. |
| (expressen incertitud: | eble, miaopinie, vershajne, shajne, kvazaù). |
| admirativa: | Kiel bela estas la vetero! |
La partícula interrogativa CHU o un pronom interrogatiu encapçalen pregunta:
La partícula DO emfasitza la pregunta:
Si el desig és irrealitzable, la partícula SE encapçala la frase amb un verb en condicional:
Les paraules NUR i ALMENAÙ emfasitzen l'expressió de desig:
Si el desig és realitzable, s'expressa amb SE NUR i un condicional o un volitiu:
Ja nur ne haltu lia koro!
El predicat d'una frase imperativa pot ser un volitiu:
Una ordre més forta amb un infinitiu:
Les expressions introductives suavitzen l'ordre:
mi volus...,
mi dezirus, ke...,
estu kompleza fari...,
gardu vin, ke...,
atentu, ke...
20-ELS PRINCIPALS ELEMENTS DE LA FRASE.
El subjecte de la frase pot ser un substantiu o tota altra mena de paraula, usada substantivament:
Mi timas.
Restas al mi nur morti.
"Si" estas refleksiva pronomo.
Un verb d'acció o un verb d'estat expressa el predicat simple:
La kajero kushas sur la tablo.
El predicat complex consisteix de còpula i predicatiu.
El predicatiu l'expressa,
| un adjectiu: | La rano estas malgranda. |
| un adverbi : | Hodiaù estas varme. |
| un substantiu: | La rozo estas floro. Li estas meza kresko. |
El predicatiu pot ser directe:
Li estis elektita prezidanto.
Mi asertas tion vera.
però:
L'objecte l'expressen un substantiu en acusatiu o un prepositiu amb les preposicions PRI, AL, DE, i un verb en infinitiu.
Objecte directe de substantiu:
Tiu libro apartenis al mi.
Li savighis de danghera eksplodo.
El complement circumstancial l'expresa un adverbi:
Verbal:
La unuan de majo ni festas.
Li estis tri pashojn de shi.
Li promenis sen chapelo.
Li sidas en la chambro.
Tra tiu strato shi iras en la lernejon.
Negutas mielo el la chielo.
Mi vidis tion per la propraj okuloj.
|
|
|
| epítet |
suplement
|
A la frase, poden tenir epítet els elements de la frase, expressats per un substantiu, adjectiu, adverbi i infinitiu.
El poden expressar:
En Sovetunio oni konstruas la plej altan socian formon: komunismon. (equivalència)
Tiel mi pasigis la monaton Oktobro. (nominació)
Mi lernas lingvon havanta nomon Esperanto.
El suplement expressa possessió, origen, consistència, concernèn-cia, descripció, part, distribució. És expressat principalment amb l'ajuda de la preposició DE, a més de: DA, EL, PO, POR, etc.
Suplement de possessió:
21-FRASE COMPLEXA.
|
|
|
| coordinada |
subordinada
|
La frase complexa consisteix de dues o més proposicions. Si les proposicions tenen el mateix rang, parlem de proposicions coordinades.
Si una de les proposicions és la principal i les altres substitueixen o complementen el principal element de la proposició principal, llavors es tracta de proposicions subordinades.
Frases coordinades:
|
|
|
|
Mi ne renkontis lin,
|
ech mi ne vidis lin. |
|
|
|
|
|
Montru la libron
|
|
mi ne volas ghin prunti. |
Frase simple:
1
Ni iris promeni antaù la hejmeniro.
Frase subordinada:
|
|
|
|
Ni iris promeni,
|
antaù ol ni hejmeniris. |
Frase simple:
Frase subordinada:
|
|
|
|
Nian ekskurson malhelpis,
|
ke la vetero malbonighis. |
22-PROPOSICIONS COORDINADES.
La frase, que consisteix de dues o més proposicions del mateix rang s'anomena frase coordinada complexa. Entre les proposicions coordinades hi va una conjunció o una coma.
 |
|
 |
|
 |
1 i 3: proposicions.
2: conjunció o coma.
Segons la relació entre les proposicions, distingim: copulatives, alternatives, adverses, concloents, explicatives.
Les proposicions copulatives indiquen proximitat
o continuitat (en el temps o l'espai)
 |
|
|
|
Ni laboris,
|
li dormis. | |
|
Li ludis,
|
mi same . | |
|
Kaj pluvas,
|
|
neghas. |
|
Li tute konfuzighis,
|
|
respondi ne sciis . |
|
Ne nur konsilu,
|
|
ankaù helpu . |
+: kaj, ech, nek-nek, sed, tiel-kiel .
Les proposicions alternatives indiquen electabilitat
.
|
|
|
|
|
Li venis
|
|
jam foriris. |
|
Foriru
|
|
mi vokas policanon. |
|
Aù lernu
|
|
legu. |
~: A més d'aù
es poden usar aparelladament:
eble ... eble, chu ... chu, jen ... jen
Les proposicions adverses indiquen conseqüència
contrària:
|
|
|
|
|
Mi invitis lin,
|
|
li ne venis. |
|
Oni tractis lin bone,
|
|
li timis. |
< >: sed, tamen
Les proposicions concloents; la primera proposició
indica la causa, la segona la conseqüència.
|
|
|
|
|
Pluvas,
|
|
mi prenas pluvombrelon. |
|
Vi faris la eraron,
|
|
vi devas ghin ripari. |
|
Li forgesas chion,
|
|
oni nenion povas fari. |
¬ : tial, sekve, do
Les proposicions explicatives indiquen l'invers
de l'anterior.
|
|
|
|
| Sendu la leteron eksprese, | char | nur tiel ghi alvenos ghustatempe. |
|
Li helpis lin,
|
nome | akiris por li oficon. |
|
Li laboris tage-nokte,
|
alie | li ne estus farinta sian taskon. |
®: char, nome, ke, alie
23-PROPOSICIONS SUBORDINADES.
|
|
||
|
|
|
|
Completives
Subproposicions adverbials
Subproposicions epitètiques
Li estas tia homo, kiu neniam cedas. (Kia homo li estas?)
24- L'ORDRE DE LES PARAULES.
L'ordre de les paraules en Esperanto és
teòricament lliure, però a la pràctica s'han conformat
algunes regles, que s'han d'observar.
Mi vidis ankaù lin.
Mi ankaù vidis lin.