5-EL SUBSTANTIU.

-O La terminació del substantiu és en -O:

florO, bestO, patrO; ex.: La rozO estas florO.

-J La terminació del plural és en -J:

floroJ, bestoJ; ex.: La rozo kaj la violo estas floroJ.

-N La terminació de l'acusatiu (objecte directe) és en -N:

a) La knabo legas libroN.

A més de l'acusatiu, la terminació -N s'usa per als complements indirectes (adjectes) de:

b) direcció:

Mi iras en la chambroN. (cap a on?).

Mi iras BerlinoN.

 

c) temps:

La unuaN de majo mi ekskursas. (quan?=data).

Li estis tombisto tridek jarojN (quant temps?).

 

d) mesura:

La turo estas cent metrojN alta.

La libro kostis mil pesetojN.

 

6-L'ADJECTIU.

 

a) La terminació gramatical de l'adjectiu és en -A:

bonA, belA, grandA: La rozo estas bela.

 

b) La terminació -A també s'usa per als noms de dona:

JuliA estas knabino, Julio estas knabo.

Paùla estas lernantino, Paùlo estas lernanto.

 

c) L'adjectiu concorda amb el substantiu corresponent:

Ni trinkis nigran kafon. Ili vidis interesajn filmojn.

 

d) Els graus de l'adjectiu són:

 

1) bàsic:

La rozo estas belA.

 

2) comparatiu:

PLI...OL: La rozo estas PLI belA OL la tulipo.

 

3) superlatiu:

LA PLEJ...EL: La rozo estas LA PLEJ belA EL chiuj floroj.

 

7-L'ADVERBI.

 

a) La terminació gramatical de l'adverbi derivat és en -E:

bonE, belE, altE; ex.: La birdo kantas belE.

 

b) Els graus de l'adverbi són els mateixos de l'adjectiu:

 

1) bàsic:

Petro lernas bonE.

 

2) comparatiu:

Paùlo lernas PLI bonE OL Petro.

 

3) superlatiu:

Karlo lernas PLEJ bonE EL chiuj.

 

A més dels adverbis derivats en -E, hi ha els adverbis primitius que es divideixen en tres grups:

 

a) Adverbis de la Taula de Mots Correlatius (vegeu la Taula).

 

b) Adverbis de terminació invariable en -AÙ:

hodiaù, hieraù, morgaù, baldaù, kvazaù, preskaù, almenaù, etc.

 

c) Adverbis asimètrics monosil.labs:

nun, jam, tuj, jhus, tro, tre, etc.

 

REMARCA: Si una proposició no té subjecte substantiu o pronominal, el predicatiu és verbal:

Hodiaù estas varmE; en canvi:

Hodiaù estas varma vetero.

Lerni ne estas hontE; en canvi:

La lernado ne estas honta.

 

 

TAULA DE MOTS CORRELATIUS ADVERBIALS

 

 

Funció
Classificació

Lloc

Temps

Causa

Manera

Quantitat
Indefinits

ie

iam

ial

iel

iom
Demostratius

Tie

Tiam

Tial

Tiel

Tiom
Interrogatius/Relatius

Kie

Kiam

Kial

Kiel

Kiom
Col·lectius

Chie

Chiam

Chial

Chiel

Chiom
Negatius

NENie

NENiam

NENial

NENiel

NENiom

 

 

CLASSIFICACIÓ DELS ADVERBIS SEGONS FORMA I FUNCIÓ

 

 

Forma
Funció Asimètrics monosil.labs Terminats en - E Terminats en -AÙ Correlatius
Temps jam, nun vespere hieraù tiam
Lloc   hejme   chie
Manera tro, tre bele kvazaù neniel
Quantitat   multe    

 

 

TAULA DE MOTS CORRELATIUS ADVERBIALS (PER ELEMENTS)

 

Classificació

Element anterior

Element núcli

 Element posterior Funció
Indefinits

--

-I-

 -AL Causa
Demostratius

T-

-I-

 -AM Temps
Interrogatius/Relatius

K-

-I-

 -E Lloc
Col·lectius

CH-

-I-

 -EL Manera
Negetius

NEN-

-I-

 -OM Qualitat

 

 

  1. Afegint la terminació -N als de lloc (terminació -E), els convertim en adverbis de direcció:

    2. KIEN vi iras? Mi iras Parizon.

     

  2. L'adverbi TIE amb la particula CHI dóna sentit de proximitat:

    3. TIE chI loghas ni, tie nia najbaro.

     

  3. Els mots que comencen per K- amb la particula AJN, (sempre al darrera) signifiquen incertesa:

    4. Venu KIAM AJN!

     

  4. La igualtat hom l'expressa amb la relació TIEL ... KIEL:

Li kuris TIEL rapide, KIEL leporo.

(o: Li kuris rapide, KIEL leporo.)

TIEL blanka KIEL negho.