8-EL VERB.
 
 

La terminació gramatical de l'infinitiu és en -I:

estI, lernI, legI, skribI, sidI, parolI, irI, etc.
 
  La terminació gramatical del present és en -AS: Hodiał mia patro laborAS. Nun mi desegnAs. Kiel vi fartAS?
 
  La terminació gramatical del passat és en -IS: Hierał mia patro laborIS. Kiel vi dormIS?
 
  La terminació gramatical del futur és en -OS: Morgał vershajne pluvOS. Chu vi morgał ekskursos?
 
  La terminació gramatical del condicional és en -US: Se mi havUS monon, mi vojaghUS Romon.
 
  La terminació gramatical del volitiu és en -U: LernU diligente!(*). Li irU al la loko kaj vi irU al la tabulo.
 
  (*) REMARCA: Quan no hi ha subjecte, indica sempre la segona persona.
 
 
 
 

ALGUNS VERBS IMPORTANTS
 
 

ESTI

S'ha d'usar obligatòriament si la frase no té predicat verbal: La rozo ESTAS floro. Mi ESTAS lernanto.
 
  ELS VERBS IMPERSONALS Poden anar sense subjecte. Són:

a) els meteorològics:

pluvas, neghas, hajlas, tondras, matenighas, vesperighas, krepuskighas, etc. b) shajni, temi: shajnas al mi ke temas pri la paco.
 
  HAVI Exigeix acusatiu: La lernanto havas novajn librojn.

AMI, SHATI, PREFERI

Hom usa el verb AMI per expressar sentiment a les persones: Mi amas miajn gepatrojn. El verb SHATI pot anar amb un acusatiu: Mi shatas la florojn; o amb un infinitiu: Mi shatas danci.
 
  Amb el verb PREFERI s'usa la preposició AL si es comparen substantius, o la partícula OL si es comparen verbs: Li preferas la lakton AL la kafo.

shi preferas ludi OL lerni. (=Prefere shi ludas ol lernas.)
 
 

 VOLI, POVI, DEVI, SCII Darrera d'aquests quatre verbs hi va un infinitiu: Mi VOLAS vojaghI Afrikon.

Mi POVAS helpI vin nun.

Mi DEVAS skribI leteron.

Mi SCIAS ludI, sed mi ne deziras.
 
 

 FARTI No és ni transitiu ni reflexiu: Mi FARTAS hodiał iomete pli bone. Kiel vi FARTAS?

FARTU hejmece che ni!
 
 

 LA REFLEXIÓ VERBAL Es forma amb el sufix -IGH-: Li turnIGHis al mi;

o amb el pronom reflexiu SI: Li turnis SIN al mi.
 
 

 VERBS TRANSITIUS Són els que al seu darrera poden tenir un acusatiu: La instruisto instruas EsperantoN.
 
  Són intransitius, per exemple: kuri, sidi, vivi, etc.
 
 
 
  14-PARTICIPI.
 
 

El participi és la forma adjectiva del verb.

a) El participi actiu té tres temps:
 
 
 
temps present: -ANT-: lernanta knabo (noi que aprén).
temps passat: -INT-: lerninta knabo (noi que aprengué).
temps futur: -ONT-: lernonta knabo (noi que aprendrà).

 

b) Remarca:

La forma substantiva del participi és sempre una persona: lernanto (noi que aprén).

Les paraules acabades en -ANTO signifiquen una persona que ocasionalment s'ocupa d'alguna cosa: muzikanto (que fa música), però: muzikisto (el que professionalment fa música).

c) El participi passiu té tres temps:
 
temps present: -AT-: lernata leciono (lliçó que hom aprén).
temps passat: -IT-: lernita leciono (lliçó que hom aprengué).
temps futur: -OT-: lernota leciono (lliçó que hom aprendrà).

 

d) El gerundi s'obté afegint al participi actiu la terminació -E:

Li legas promenante (Ell llegeix mentre passeja).

shi skribas sidante (Ella escriu estant asseguda).

Enveninte, li salutis la cheestantojn (Ell entrà i després saludà els assistents).

15-FORMES VERBALS COMPLEXES.
 
 

  1. El temps passat del mode condicional es forma amb el mode condicional del verb ESTI, i amb el temps passat del participi actiu:


    2. Se mi ESTUS sciINTA, ke vi venos, mi ne forirus.

  2. Amb la combinació dels tres temps del verb auxiliar ESTI i els participis actius i passius es forma la conjugació complexa.

 
 
 
 
imperfecte
perfecte
predicte

present
estas

-ANTA
estas

-INTA
estas

-ONTA

pretèrit
estis

-ANTA
estis

-INTA
estis

-ONTA

futur
estos

-ANTA
estos

-INTA
estos

-ONTA

 
 
    9-EL NUMERAL

a) Els numerals bàsics d'1 fins 10, 100 i 1000 són mots radicals:
 
 

unu, du, tri, kvar, kvin, ses, sep, ok, naux, dek, cent, mil
 
 

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 100 1000
 
 

nulo, miliono, miliardo, biliono... tenen forma substantiva.
 
 

Els altres numerals els fem per composició:

11 dek unu, 12 dek du... Les desenes les fem per multiplicació: 20=2x10 dudek, 30 tridek, 80 okdek; igualment 200 ducent, 300 tricent, 500 kvincent... Amb el 2 i els nombres més alts hom usa el plural: du fenestroj.
 
  b) Els numerals bàsics no es declinen.
 
  Només el numeral unu pot prendre la terminació -J en la relació UNUJ-ALIAJ: UNUJ scias, ALIAJ ne. (pronoms recíprocs).
 
  c) El numeral ordinal es fa afegint la terminació -A:
 
  unuA, duA, triA... dekA, dek unuA... centA; mil nałcent sesdek duA.
 
 

Amb el numeral ordinal hom expressa l'hora: Estas la duA (horo).

i la data: Estas la dekA de oktobro. La UnuAn de majo ni festas.
 
 

 d) Amb l'afegiment de la terminació -O obtenim el numeral substantivat:
 
  La pezunuO estas la gramo. La duO kantis bele. La triO renkontighis.
 
  e) Amb el sufix -OBL- hom fa el numeral multiplicatiu:
 
  La duOBLo de du estas kvar, char duOBLe du (2x2) estas kvar.
 
  f) Amb la terminació -E hom fa els numerals adverbials:
 
  UnuE mi lavas la manojn, duE la vizaghon, triE la orelojn...
 
 

REMARCA: Noteu la diferència amb l'ús de FOJE:

Kaj hierał kaj hodiał mi estis tie: mi estis tie duFOJE. UnuaFOJE hierał mi estis tie, duaFOJE hodiał.
 
  g) Amb -ON- hom fa els numerals fraccionaris:
 
  1/2 duONo: La duONo de dek estas kvin (10:2=5)
 
  h) DUON- és usat com a prefix: DUONfrato, DUONpatrino...
 
  i) Amb -OP- hom fa el numeral col.lectiu: MultOPe estas pli facile labori ol unuOPe. Ili lernas chiam duOPe.
 
  j) El numeral distributiu hom l'expressa amb l'ajut de la preposició PO:
 
  La lernantoj sidas en la benkoj PO 2. La patrino disdonis PO tri pomoj al gefiloj.
 
  k) AMBAł és un numeral que significa sempre "ambdós".
 
  Mi havas du amikojn: ili AMBAł lernas eminente (o sigui, tots dos). AMBAł samtempe alvenis, kaj ni triope ludis.
 
  L'ÚS DELS NUMERALS
 
 

Operacions matemàtiques:
 
 
 
suma: 3+4=7 Tri plus kvar faras sep.
resta: 10-6=4 Dek minus ses faras kvar.
multiplicació: 2x4=8 Duoble kvar faras ok.
divisió: 9:3=3 Nał dividite per tri faras tri.

 

Fòrmules:
 
 

0,2 nul komo du o du dekonoj;

3,08 tri komo nul ok o tri kaj ok centonoj;

3/7 tri seponoj.
 
 

 Hora: Kioma horo estas? Kaj: La tria kaj kvarono. 3:15'.

Post: Kvarono post la tria. 3:15'.

Antał: Kvarono antał la sepa. 6:45'.

Data:

Kioman tagon ni havas hodiał? - Hodiał estas la kvina de decembro.

Kiun tagon ni havas hodiał? - Lundon.

Kiu tago estas hodiał? - Lundo.

 però: Kia tago estas hodiał? - Bela.
 
  Edat:
 
Kian aghon vi havas? Mi havas 34 jarojn.
Kian aghon li havis ? Li havis la aghon de chirkał dudek kvin jaroj.
Kiom vi aghas? Mi aghas 34 jarojn.
Kiom jara vi estas? Mi estas tridek kvar jara.
  Mi estas en mia 14-a jaro.

 

10-EL PRONOM
 
 

Pronoms personals:
 
 
 
PERSONA SINGULAR PLURAL
Primera MI NI
Segona VI (*) VI
Tercera masculí LI ILI
Tercera femení SHI ILI
Tercera neutre GHI ILI

 
 
 

(*) CI es usat només literàriament.
 
 
 
 

Pronom impersonal:
 
 

ONI és usat quan el subjecte és desconegut o incert:
 
  ONI diras, ke morgał ni ekskursos.

ONI ne povas scii chu li venos ał ne.

Pronoms possessius:
 
 

Es formen amb la terminació -A afegida als pronoms personals:
 
 
 
un posseït
varis posseïts
un posseïdor
MIA
MIAJ
idem
VIA
VIAJ
idem
LIA, SHIA, GHIA
LIAJ, SHIAJ, GHIAJ
varis posseïdors
NIA
NIAJ
idem
VIA
VIAJ
idem
ILIA
ILIAJ

 

Karlo estas miA amiko, Petro la viA.

Mi ne komprenis iliAJn demandojn.

El pronom reflexiu.

El pronom reflexiu és SI. És usat generalment en acusatiu, i fa relació sempre a la tercera persona:
 
 

Li lavas SIN; però: Mi lavas min.   Amb l'afegiment de la terminació -A hom obté el pronom reflexiu-possessiu:
 
  Manjo lavas sian vizaghon; però: Mi lavas mian vizaghon.

El pronom emfàtic.
 
 

El pronom emfàtic és MEM, el qual pot anar tant davant com darrera del mot que relaciona:
 
 

La direktoro MEM venis; o: MEM la direktoro venis.

El pronom recíproc.
 
 

unu al la alia

unu al la aliaj

unuj al la alia

unuj al la aliaj

TAULA DE MOTS CORRELATIUS PRONOMINALS
 
 
 
 
Funció
Classificació. Individualització (Concretiu) Objecte (Abstracte) Qualitat (Adjectiu) Possessiu (Genitiu)
Indefinits
iu
io
ia
ies
Demostratius
Tiu
Tio
Tia
Ties
Interrogatius/Relatius
Kiu
Kio
Kia
Kies
Col·lectius
CHiu
CHio
CHia
CHies
Negatius
NENiu
NENio
NENia
NENies

 

TAULA DE MOTS CORRELATIUS PRONOMINALS (PER ELEMENTS)
 
 
 
Classificació Element anterior Element núcli Element posterior Funció
Indefinits
--
-I-
 -A Qualitat (adjectiu)
Demostratius
T-
-I-
 -ES Possessió (genitiu)
Interrogatius/Relatius
K-
-I-
 -O Objecte (abstracte)
Col·lectius
CH-
-I-
 -U Individualització (concretiu)
Negatius
NEN-
-I-
    

 
 
 

  1. Només els que terminen en -U i -A poden prendre les terminacions en -J i/o en -N:


    2. KIUJ, KIUN, KIUJN, TIAJ, TIAN, TIAJN.

  2. Només els que terminen en -O poden prendre la terminació -N:


    3. KION, TION, CHION, ION, NENION.

  3. TIO i TIU amb la partícula CHI donen sentit de proximitat:


    4. TIO CHI apartenas al TIU CHI kaj tio al tiu.

  4. Els mots que comencen per K- amb la partícula AJN (sempre al darrera) signifiquen incertesa:
Kiu AJN venos, vi ne enlasu!

REMARQUES:

KIO estas en la chambro? ...mebloj.

KIUJ mebloj?...tablo, segho, shranko,...

KIAJ mebloj estas en la chambro? ...modernaj.