^UMBERTO ECO I L'ESPERANTO

Umberto Eco és conegut internacionalment, escriptor italià famós, autor, entre d'altres, de les novel·les "El nom de la rosa" i "El pèndul de Foucault" i un dels semiòlegs més famosos del món, catedràtic a la Universitat de Bologna.
 

eco_starmap A París, al Collége de France, institució amb professors de diverses matèries del més alt rang científic (molts d'ells premis nobel), va ser invitat com a tercer professor estranger, a participar en els cursos optatius, 1992-93, amb el tema "La recerca de la llengua perfecta en la història de la cultura europea", amb una durada de 26 hores. En primer terme va tractar la història de la idea filosòfico - lingüista que les llengües naturals són imperfectes i que per objectius filosòfics és precís elaborar una llengua perfecta. Es referí repetidament a l'esperanto i els dies 17 i 18 de desembre els dedicà a aquesta llengua.

porta_alt


A Itàlia, en un article a la revista l'Espresso (11-10-92) "Traductors, l'Europa del futur us necessita", Umberto Eco afirma que la tendència actual a Europa és l'augment de les llengües usades, i que cap llengua en aquesta situació cometrà l'audàcia de pretendre fer-se predominant, tot i que ara hom usi l'anglès. Tanmateix, es pot vesllumar també alguna llengua vehicular utilitzable en el Parlament europeu, en aeroports, en congressos i, segons ell, la convenient per això és l'esperanto. Això impedirà a diverses nacions intentar d'imposar les seves llengües a les altres.

A La Corunya, el 7-12-92, alguns diaris emfasitzaven en el títol d'articles columnars, que Umberto Eco donà suport a l'esperanto, en la conferència clausural del Congrés de l'Associació de Semiòtica. Assegurà que és necessari implantar una llengua auxiliar, com l'esperanto, i criticà "la manca de decisió política", per a què l'aplicació d'aquesta llengua sigui possible.^