^


hivern-07 l'escletxa

Som d'un país, som del món

Jordi Solé i Camardons



Vindicació i realitat de l'Esperanto



Què hi fa un article informatiu -i reivindicatiu- de la llengua internacional 'esperanto' en una revista que és portaveu de l'activisme lingüístic català? Potser la fotografia que s'hi inclou d'una manifestació amb una pancarta d'uns esperantistes catalans que diu "Català llengua nacional, esperanto internacional", m'estalviaria tot el raonament per allò de què una imatge val més que mil paraules. Però Jesús Tuson va qüestionar aquesta dita (vegeu: Una imatge no val més que mil paraules, 2001) i, per tant, hauré d'usar les mil paraules necessàries per intentar desfer tòpics, malentesos, prejudicis i desinformacions.

cat-nal-eo-intnal

Primer de tot, cal dir que l'esperanto és una llengua viva, present arreu del món i també a casa nostra: els dies 8, 9 i 10 de desembre del 2006 es va fer a Amposta el 33è Congrés Català d'Esperanto, hi vaig assistir invitat pels organitzadors i vaig poder comprovar que hi havia uns 150 participants (un 10% estrangers) que bàsicament utilitzaven dues llengües: esperanto i català.


Concretament, de les 22 conferències 19 es van fer en esperanto i 3 en català; a l'hora de les intervencions, si la conferència es feia en esperanto el públic intervenia en aquesta llengua, mentre que en les que es van fer en català la gent intervenia en català. A l'hora de la festa les cançons eren en esperanto. I cap problema. Fa anys que conec els esperantistes catalans de la Kataluna Esperanto Asocio -KEA- (amb membres a tots els Països Catalans) i puc afirmar que tots són més aviat catalanistes, absolutament respectuosos i defensors del català, conceben la llengua internacional com una llengua pont, no pas com la llengua que hauria de substituir les llengües de la humanitat. Són universalistes, no pas cosmopolitistes, volen justícia lingüística internacional i no pas esborrar llengües i cultures. Són persones sensibles i sensibilitzades per la situació de les llengües i coneixedors de fa anys de la realitat intercultural que ara tant pregonem. Ells la practiquen des del coneixement que els possibilita relacionar-se amb gent d'arreu del món membres de diverses cultures. L'esperanto els ofereix la possibilitat de relacionar-se amb altres parlants d'igual a igual, sense la interferència d'una llengua com l'anglès que ja té amo; l'esperanto és l'única llengua sense amo. Però és una llengua profundament humana, tan digna com qualsevol altra i gairebé tan "artificial" com qualsevol altra, ja que la llengua és el primer artifici dels humans. La diferència de l'esperanto és que és una llengua construïda, planificada el 1887 en primer lloc per Zamenhof, un jueu de llengua familiar (1) jiddisch que tenia (2) l'hebreu com a llengua cultural i religiosa, el (3) polonès com a llengua nacional, el (4) rus com a llengua de l'imperi, però que també convivia amb parlants de (5) l'alemany, del (6) bielorús i molts (7) lituans, que sovint eren pacients seus. És estrany que en aquest context interlingüístic ple d'odis i injustícies projectés l'esperanto? És estrany que un català fart d'imperialismes lingüístics simpatitzi amb l'esperanto?

Sobre el trilingüisme

Fa anys que m'he adonat que després d'haver patit tres segles de subordinació lingüística espanyola i francesa, de practicar la submissió idiomàtica, ara molts catalans somien en fer-se submisos a l'anglès! Ara que des del Departament de Cultura s'aposta clarament per millorar l'autoestima dels catalans, cal recordar que el primer polític a proposar el trilingüisme català-castellà-anglès en una campanya electoral va ser Carod-Rovira el 1999; el 2006 Montilla i Mas l'han copiat. En un país on amb penes i treballs aconseguim que molts escolars dominin el català i tots sabem que molts no l'acaben dominant gaire i que quan es fan grans molts no el parlen mai, ens proposem que esdevinguin "trilingües"? Ens diuen que al nord d'Europa suecs, danesos o finesos dominen tranquil.lament l'anglès. Però no és per als nòrdics aquella situació una mena de bilingüisme sostenible? Mentre que la situació del català és un bilingüisme substitutori insostenible en què la presència forçada de l'anglès pot contribuir a enverinar-ho encara més afavorint desigualtats socials (normalment aprenen l'anglès els fills de pares que es poden permetre immersions a l'anglès a l'estranger) o fent arrelar el castellà com a llengua informal dels catalans i arraconant el català com, en el millor dels casos, tercera llengua. Si no hem assolit fer del català la llengua comuna, ¿podem optar per un "trilingüisme" en la situació de multilingüisme que vivim? Sé que no sóc políticament correcte plantejant aquests dubtes, però crec que l'experiència de l'esperanto m'ajuda a veure-hi més clar: es tracta d'un instrument neutral de comunicació entre persones que no comparteixen el mateix idioma amb nombroses experiències d'ensenyament1, que mostren com només un any d'estudi de l'esperanto facilita una capacitat de comunicació superior a la que un alumne mitjà aconsegueix en qualsevol altra llengua al final de sis o set anys d'estudi (cal dir que el rei va nu? els professors sabem que els alumnes catalans es passen anys estudiant anglès i no l'aprenen). Com a conseqüència d'aquell domini de l'esperanto i també per la seva neutralitat, la llengua ja no és sentida com a estrangera. Jo subscriuria la carta oberta enviada per presidents de les associacions esperantistes dels aleshores 12 estats membres de la Comunitat Europea als membres del Parlament Europeu (15-2-1996) en què hom invitava els estats a considerar la possibilitat d'introduir l'ensenyament de l'esperanto com a primera llengua estrangera, per a usar-la com a preparació pedagògica per a un posterior estudi d'altres llengües. No podem ignorar que l'esperanto ha estat oficialment reconegut per la UNESCO en diverses resolucions [Montevideo, 1954; Sofia, 1985].


Una mica d'història

La llengua internacional va tenir una gran difusió entre finals de segle XIX i el primer terç del segle XX a Europa i Amèrica entre intel·lectuals, universitaris, clergues, militars, mestres, obrers, professionals liberals, en ambients progressistes, d'esquerra i llibertaris. Algunes dades: actualment continuen publicant-se llibres (més de 200 a l'any) i revistes (més de 250 a l'any) en aquesta llengua arreu del món i un nombre considerable de gent l'usa a internet (on disposa de més de 2.000 portals i té molts usuaris del correu electrònic) i en trobades locals i internacionals; sovint entre els rengles esperantistes s'hi troben molts mestres i educadors convençuts que aquesta llengua construïda és una eina per difondre i practicar les idees de solidaritat, pau, igualtat i germanor entre pobles. A Barcelona es van fundar els primers clubs esperantistes a partir de 1904; el 1905 aparegué el primer butlletí esperantista català i la Unió Catalanista n'acceptà l'ús en la relació amb els moviments nacionalistes europeus; el 1906 es publicaren les primeres gramàtiques d'esperanto en català, obra de l'escriptor Frederic Pujulà i Vallès; el 1908, es comptaven mig centenar de cursos simultanis a Barcelona; en els primers Jocs Florals Internacionals en Esperanto de Barcelona de 1909 un dels guardonats fou el jove Carles Riba; El 1910 es constituí la KEF (Federació Catalana d'Esperantistes) que el 1980 escIevingué l'actual KEA. El pedagog Delfí Dalmau -catalanista conscient- en fou un dels màxims propagadors a Catalunya, mentre que avui les propostes de poliglotisme passiu que va fer s'assemblen a la proposta d'aprenentatge multilingüe de Til Stegman. D'acord amb les dades actuals, s'ensenya a 151 universitats i escoles superiors de 30 països i en aproximadament 600 centres d'ensenyament primari i secundari de 28 països. Continuarem menyspreant aquesta eina d'igualitarisme idiomàtic?

1Destaquen els estudis realitzats a Alemanya el 1982 pel Dr. Helmar Frank, director del Departament de Pedagogia de l'Institut de Cibernètica de la Universitat de Paderborn. Aquest estudi va demostrar que 160 hores d'estudi d'esperanto reporten el mateix nivell de competència lingüística que 740 hores d'estudi de l'anglès.