Església principal Sant Antoni

 
Castell Museu de la Geltrú

Quatre gravats -dos dalt i dos al costat- al boix de Salvador Massana en motiu de l'Aplec esperantista de 1963 a Vilanova i la Geltrú

Cartell d'Armand Cardona Torrandell en motiu de l'Aplec esperantista de 1980 a Vilanova i la Geltrú

L'ESPERANTO A VILANOVA I LA GELTRÚ

En el Museu d'Esperanto de Sant Pau d'Ordal hi ha una postal datada el 8-2-1899 i enviada des de Portugal, dirigida al qui fins avui sembla fou el primer esperantista català, Josep Vidal Llopart, c/Aigua,24 de Vilanova i la Geltrú.

L'"Enciklopedio de Esperanto", pàgina 216, volumen primer, diu: "Ell (Josep Vidal Llopart) fundà un cercle esperantista en el seu lloc de naixement, on va morir el 1905, havent cedit la seva biblioteca esperantista a la Biblioteca-Museu Balaguer d'aquesta localitat".

La revista "Kataluna Esperantisto" òrgan oficial de la "Kataluna Esperantista Federacio" conté molta informació signada per Teresa Rosell sobre el moviment esperantista vilanoví, de la qual n'extraurem algunes referències:

El 30-4-1905 morí el senyor Josep Vidal Llopart, el primer esperantista de Vilanova i la Geltrú. Hom conserva la seva biblioteca esperantista a la Biblioteca-Museu Balaguer.

Al Centre Català i a l'Ateneu Vilanoví es feren cursos d'esperanto, conferències, premis literaris, es creà el grup "Laboro Esperanta", articles a la revista catalana de Vilanova i la Geltrú "Costa de Ponent" que imprimia la reputada firma Oliva i Cia. El diari "Diario de Villanueva y Geltrú" obra una secció esperantista setmanal a les seves pàgines.

L'editor de Barcelona B. Baixarias publica a la col·lecció De tots colors,"Un retrat", traducció catalana del drama "Portreto" escrit originalment en esperanto per Nadia Kolovrat, la traductora del qual és la nostra convilatana Eulàlia Rosell. És la primera traducció al català d'una obra esperantista.

El punt culminant d'aquesta primera etapa és la celebració del VI Congrés de la Federació Catalana d'Esperantistes del 16 al 18 d'octubre de 1915, amb una assistència de 400 esperantistes forasters. Primeres autoritats polítiques, militars i religioses provincials i locals formaven part del Comitè d'Honor. Jocs Florals Internacionals al teatre "El Bosque" amb localitats exhaurides. Reunions culturals al Foment del Treball i a l'Ateneu. Premis extraordinaris atorgats per l'Ateneu, Laboro Esperanta, Centre Democràtic Federalista, Batlle de Vilanova i la Geltrú, Biblioteca-Museu Balaguer, Semo (A.E.P.), Lliga Catalana d'Esperantistes Catòlics, senyors Josep Bertran i Musitu, Eduard Micó, Antoni Jansana, Josep Ma Bassols, Pau Alegre i Batet i Joan Amades.

Fins el 1930 el grup Laboro Esperanta va funcionar amb més o menys regularitat. Òscar Martí diu (en conversa amb Joan Inglada l'1-4-1994) que ell va ser caixer de la secció d'esperanto a l'Ateneu Vilanoví fins el 1937 quan hagué de marxar al ser cridat per anar al front. Afegeix que buscarà el quadern on enregistrava les cotitzacions i ens el portarà.

No hi ha notícies fins l'octubre de 1963 quan l'escolapi Josep Ma Claramunt organitzà un curs a l'Escola Pia. L'any següent es traslladaren al Foment Vilanoví. El 26 d'abril es celebrà el 6è aplec provincial esperantista a Vilanova i la Geltrú, amb motiu del qual en S. Masana realitzà els gravats al boix que il·lustren aquesta web. A l'octubre de 1965 es traslladen a la nova construcció de la Biblioteca Balaguer de la plaça de la Vila sota petició de l'Ajuntament. Fins l'estiu del 1970, justament quan Claramunt fou nomenat rector de les escoles pies de Calella, l'activitat esperantista fou molt intensa: cursos, excursions, participació en congressos, etc. Sota la presidència d'Àngel Rutia i la col·laboració del professor Joan Bruno, es feu càrrec dels cursos del grup esperantista vilanoví, la senyora Dolors Andreu Massó que va mantenir dignament la torxa de la resistència durant la següent dècada.

Far i port

Museu Balaguer

El 1980 es celebrà el 22è Aplec Català d'Esperanto a la nostra vila i amb aquest motiu s'inaugurà el carrer Dr. Zamenhof. El cartell de l'aplec fou realitzat pel singular artista humanista vilanoví, conreador dels nous corrents plàstics, Armand Cardona Torrandell, amb un intents contingut sociopolític (cliqueu al damunt per a veure'n una ampliació). El grup s'havia reanimat a partir de l'entrada de Joan Inglada Roig. Es van fer cursos al local d'Esport i Lleure de Pirelli, a l'Agrupació Excursionista Talaia, a l'Escola d'Adults de Vilanova i a la de Les Roquetes. A l'octubre del 1981 tingué lloc la participació del Grup de Titellaires L'Estaquirot en el Festival Internacional de Titelles en Esperanto de Zagreb, i pel maig de l'any següent una gira per Croàcia, a la que s'afegí l'actor Toni Albà, on presentaren l'espectacle "Tutilimundi" traduït a l'esperanto per Joan Inglada. Tant l'Estaquirot com Toni Albà seguiren un curs accelerat d'esperanto que els permeté actuar adequadament.

El 1981 el Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer, essent president l'Oriol Pi de Cabanyes, aprovà la constitució de la Secció d'Esperanto. Es van fer les exposicions: L'Esperanto i el Problema Lingüístic, La Projecció Exterior de la Cultura Catalana a través de l'Esperanto, destacant la dedicada l'any 1983 a l'Any Internacional de les Comunicacions, que fou visitada per la majoria de les escoles. Es van fer les Setmanes Internacionals Esperantistes de Vacances a Catalunya els 1984 i 85 a l'hotel Cèsar. El 1986 en Joan Inglada fou elegit President de l'Associació Catalana d'Esperanto.